La Llei de la segona oportunitat: com ajudar les persones a saldar els seus deutes

La Llei de la segona oportunitat és un procés administratiu que permet entrar en concurs a un autònom o a un particular, de manera similar a com ho fan les empreses en fallida. Se’n poden beneficiar aquells interessats que compleixin una sèrie de condicions. A continuació les hi expliquem…

Tots estem subjectes als avatars de la vida i a la possibilitat de sofrir un ensopec econòmic que ens posi amb l’aigua al coll. Però mentre que les empreses sempre han comptat amb un “salvavides”, acudint al concurs de creditors i renegociar el pagament del seu deute, els particulars no tenien cap procediment legal similar per a cas de fallida, al contrari del que succeeix als EUA o en alguns països europeus.

Però aquest panorama va canviar a Espanya amb l’aprovació de la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social (la coneguda com a “Llei de la segona oportunitat”).

Què fa la Llei de la segona oportunitat?

En el fons, aquesta llei estableix un procés reglamentat i amb assistència judicial, que permet a un particular entrar en situació de concurs -com una empresa-, si es donen en la seva persona determinades condicions.

Aquestes condicions bàsicament són les següents:

  1. Acreditar que no es té patrimoni per a fer front als deutes o que aquest ja s’ha liquidat.
  1. El total dels deutes a cancel·lar o renegociar no podrà superar en cap cas els 5 milions d’euros.
  1. Bona fe. És un dels aspectes més importants -per polèmic- de tota la llei, ja que el concepte de “bona fe” és molt lax i pot ser interpretat de diverses maneres. Amb la finalitat d’intentar objectivar aquest concepte, perquè el particular sigui considerat deutor de bona fe, s’exigeix el compliment de diversos requisits. Entre ells:
  • Que, abans d’acudir al concurs, hagi intentat aconseguir un acord extrajudicial amb els seus creditors.
  • Que no hagi estat declarat culpable en el concurs de creditors. És a dir, que el jutge no consideri que la seva insolvència ha estat provocada pel propi particular.
  • Que, en els deu anys anteriors a la petició de concurs de creditors, el deutor no hagi estat beneficiat una altra vegada per la mateixa llei i que tampoc hagi estat condemnat per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, de falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors.
  • Que, en els quatre anys anteriors a la petició del concurs, l’emprenedor no hagi rebutjat una oferta d’ocupació “adequada a la seva capacitat”. Aquest és un punt polèmic, ja que la llei no detalla quins requisits ha de tenir aquesta oferta per a considerar-la “adequada a la capacitat” del deutor.

Com funciona la Llei de la segona oportunitat?

Com ja s’ha indicat, estableix un procediment pautat, que es desenvolupa en dues fases consecutives:

  1. La primera, es la fase de negociació amb els creditors sobre la quantitat i la forma en què es retornarà el que es deu, respectant els mínims necessaris per seguir amb una vida digna. Com en el concurs d’una empresa, es poden negociar quitacions i/o esperes que permetin al particular afrontar els seus deutes sense morir en l’intent.
  2. En la segona fase -que s’obre de no aconseguir cap acord- intervé el jutge, qui determinarà si és procedent la cancel·lació, total o parcial, del deute. Encara que la veritat és que els deutes no queden cancel·lats definitivament en aquest moment, ja que s’estableix un termini de 5 anys d'”espera” durant el qual els creditors poden demanar la revisió del procés. D’aquí que la finalitat de la llei no sigui tant l’exoneració del pagament del deute “perquè sí”, sinó la seva reestructuració.

La Llei de la segona oportunitat val per a tota mena de deutes?

No, perquè no tots els deutes podran ser exonerats. Aquí la llei exceptua expressament dues classes de deutes:

  • Els crèdits de dret públic (Hisenda, Seguretat Social, etc.).

Encara que en aquest cas, la veritat és que el Tribunal Suprem, en una sentència de 2 de juliol del 2019, li ha esmenat la plana al legislador i ha corregit en part aquesta flagrant disfunció, permetent que sigui el jutge qui acordi el fraccionament o, si escau, la condonació de part del deute.

  • Els crèdits per aliments, derivats d’un procés matrimonial o civil, pel qual s’imposi una obligació de prestar aliments.