Les aportacions de socis en les societats mercantils

L’aportació de socis és una alternativa menys onerosa a l’augment del capital social, perquè no requereix d’atorgament en escriptura pública ni d’inscripció en el Registre Mercantil. Només cal en un acord de la junta general per majoria ordinària.

Li recordem que els socis de les societats de capital poden realitzar aportacions als fons propis  sense que suposin un augment del seu capital social.

Aquestes aportacions se solen realitzar amb la finalitat de compensar pèrdues però també per a augmentar el patrimoni social de l’entitat o en situacions en les quals les societats necessiten dotar-se de més liquiditat sense acudir al finançament extern i quan no es desitja augmentar el capital social, la qual cosa suposa una sèrie de costos i tràmits formals.

Les aportacions presenten diversos avantatges enfront del tradicional augment de capital, ja que requereixen de menys formalitats i, per tant, suposen un estalvi de costos i terminis. Així, per a la seva formalització no és necessari l’atorgament d’escriptura pública ni la seva posterior inscripció en el Registre Mercantil, i caldrà un mer acord de la junta general aprovat per majoria ordinària.

Atenció. Encara que no existeix legislació específica que imposi la necessitat d’un acord de la junta general, és aconsellable que aquest acord sigui adoptat en junta, i per a la seva adopció no cal ni informe dels administradors ni informe d’expert independent (per a les societats anònimes).

Les aportacions de socis no estan regulades en la Llei de societats de capital ni en cap altra normativa vigent de caràcter mercantil. La seva regulació cal buscar-la en el Pla General de Comptabilitat (PGC) i, indirectament, en la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD).

La norma que empara la seva aplicació és el Pla General de Comptabilitat (PGC), que permet la seva anotació en el compte 118 com a “aportacions de socis”.

En aquest sentit, el PGC defineix en el compte 118 les “aportacions de socis o propietaris” com a “elements patrimonials lliurats pels socis o propietaris de l’empresa quan actuïn com a tals, en virtut d’operacions no descrites en altres comptes”. És a dir, sempre que no constitueixin contraprestació pel lliurament de béns o la prestació de serveis realitzats per l’empresa, ni tinguin la naturalesa de passiu. En particular, inclou les quantitats lliurades pels socis o propietaris per a compensació de pèrdues”.

Mitjançant les aportacions de socis les societats podran compensar deutes contrets i restablir l’equilibri patrimonial, però a la vista del contingut del PGC reproduït en el paràgraf anterior, l’ús d’aquest compte no queda restringit a cap necessitat concreta. Per tant, els socis podran realitzar aportacions amb el sol objectiu de dotar la societat de més finançament en un moment concret.

No obstant això, cal tenir en compte que les aportacions s’han de realitzar “a fons perdut” com en l’augment de capital social que segueix el principi d’irretroactivitat, i “sense contraprestació” de la societat, ni prèvia ni simultània ni posterior.

És molt important deixar clar aquestes circumstàncies en el document que serveixi de suport a l’anotació comptable, perquè en un altre cas es qualificarà com a préstec del soci i se sotmetrà a la presumpció d’onerositat amb la tributació pels interessos corresponents.

L’aportació al compte 118 té una particularitat, i és que tots els socis han d’aportar una quantitat proporcional a la seva participació en la societat. En el cas que algun dels socis contribuís amb més capital del que li correspon es considerarà com si estigués realitzant una donació. Això és així perquè en augmentar els fons propis de la societat sense que es modifiquin els percentatges de participació, es produeix un augment en el valor d’adquisició dels altres socis sense que hi hagin aportat res. En aquest cas l’empresa hauria de tributar per l’IS com si hagués rebut una donació. Si el soci no aportant decidís en el futur vendre les seves aportacions, en haver augmentat el seu valor d’adquisició, haurà de sumar aquesta quantitat al preu inicial d’adquisició per a calcular la plusvàlua/minusvàlua en el seu IRPF.

Un desavantatge que té les aportacions a compte enfront de l’ampliació de capital és que en cap cas es podrà realitzar amb càrrec a les reserves de la societat, per la qual cosa el desemborsament sempre serà a compte del patrimoni personal dels socis.

Com en els augments de capital, l’aportació pot ser dinerària o en espècie, fins i tot mitjançant compensació o condonació de crèdits.

L’aportació de socis només obliga a aquells socis que s’hagin compromès en la junta general, tret que es configuri com una prestació accessòria i així figuri en els estatuts.

Atenció. Les aportacions s’han de realitzar conforme a la quota de participació de cada soci. En cas contrari, la part que excedeixi de la quota de participació que li correspongui al soci tindrà la consideració d’ingrés per a la societat. Per al soci aportant, l’operació es reflectirà com a major valor de la seva participació en la part corresponent a la seva quota de participació i com a despesa excepcional en la part que excedeixi.

Des del punt de vista fiscal té també altres avantatges:

  • En primer lloc no s’incorre en despeses d’ITP, a més l’aportació té les mateixes conseqüències que l’ampliació del capital, creixen els fons propis de la societat i augmenta el valor d’adquisició per als socis.
  • Un altre dels avantatges és que a l’hora de la devolució del capital aportat pels socis s’hi dona el mateix tractament que a la reducció de capital, però sense haver de satisfer de nou l’ITP.

Respecte al deute tributari dels socis en el seu IRPF passa igual que en el cas de l’ampliació i reducció de capital, que s’ha de tributar per les quantitats recuperades com a rendiments del capital mobiliari.

Segons ha determinat la DGT, perquè les aportacions es puguin incorporar als fons propis, hauran de tenir un caràcter gratuït i no reintegrable. En cas contrari s’hauran de comptabilitzar com a préstec en el passiu de la companyia.

Resolució de 5 de març de 2019 de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes

Cal tenir en compte que en  el BOE del dia 11 de març s’ha publicat la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

L’entrada en vigor s’estableix l’endemà al de la seva publicació en el BOE i serà aplicable als comptes anuals dels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2020.

Entre altres aspectes d’aquesta Resolució de l’ICAC, es regulen les aportacions dels socis sense contraprestació i en proporció a la seva participació en la societat, que seran patrimoni net, però si són superiors a la seva participació l’excés sobre aquest import es reconeixerà atenent la realitat econòmica de l’operació, i fins i tot es pot qualificar de donació.

Aquestes aportacions “constitueixen beneficis distribuïbles, igual que la prima d’emissió o la prima d’assumpció”. També són possibles les aportacions a compte de futurs augments de capital social, pendents de ser acordats per l’òrgan competent, la qual cosa s’haurà de tenir en compte a l’efecte de l’augment de capital per compensació de crèdits o per transformació de reserves.