L’Economia Social i Solidària a l’Anoia

  • 31 maig, 2022
  • RSC

Són diverses les iniciatives de la comarca de l’Anoia que opten per prioritzar pràctiques ambientals i socials més justes i que articulen alternatives al sistema econòmic actual. Parlem d’iniciatives que es mouen en el camp de l’anomenada Economia Social i Solidària (ESS). Trobem projectes que pretenen cobrir un ventall molt ampli de necessitats, des de l’alimentació, l’accés a l’habitatge, el consum energètic o el desenvolupament de projectes educatius o culturals.

Economia Social i Solidària

L’Economia social i solidària és aquella economia que prioritza la satisfacció de les necessitats de les persones més enllà del benefici econòmic i que és l’única capaç de donar oportunitats als col·lectius més desfavorits.

És l’economia que es gestiona democràticament i que és propietat i està liderada per les mateixes persones, que com a treballadors i treballadores en el seu dia a dia s’empoderen a través de la implicació en les decisions i accions de la pròpia vida i de l’economia, beneficiant l’entorn local i el territori.

L’Economia social i solidària proposa i realitza l’economia al servei de les persones a partir d’uns intercanvis econòmics, socials i mediambientals que repercuteixen positivament sobre el territori on es desenvolupen les activitats (arrelament). Es construeix de forma col·lectiva i accessible a través de l’aprofundiment democràtic en l’organització i la presa de decisions (autogestió, transparència i horitzontalitat). Allò que genera ha de servir per a la comunitat-societat de la qual forma part a partir de criteris de responsabilitat social, enfortint les economies locals (intercooperació), el treball digne (equitat social, feminisme) i la cohesió social (inclusió social, apoderament), i criteris mediambientals que tinguin en compte la gestió i la cura del medi ambient de forma integral, sostenible i a llarg termini.

Projectes d’ESS

Parlem de projectes associatius, cooperatius de xarxes d’intercanvis, de sistemes de gestió comunal, de governança i gestió col·lectiva de propietats i béns públics. Projectes on la propietat i la gestió és col·lectiva i que es basen en l’assemblearisme i el principi d’una persona un vot. Projectes on la finalitat és la millora social, ambiental i col·lectiva, cercant minvar les relacions de desigualtat.

Hi podem trobar empreses d’inserció, cooperatives d’iniciativa social, associacions i fundacions, societats laborals, iniciatives que promouen el comerç just, mutualitats de previsió social, models de finances ètiques i solidàries, grups d’autogestió comunitària, mercats d’intercanvi o bancs del temps.

Principis del Cooperativisme

  • 1r. Principi: Participació voluntària i oberta
  • 2n. Principi: Gestió democràtica
  • 3r. Principi: Participació econòmica dels socis
  • 4t. Principi: Autonomia i independència
  • 5è. Principi: Educació, formació i informació
  • 6è. Principi: Cooperació entre cooperatives
  • 7è. Principi: Interès per la comunitat

Per què constituir una cooperativa?

  • Perquè l’activitat socioeconòmica d’una entitat/associació està prenent força i es volen mantenir les finalitats no lucratives.
  • Perquè permet continuar el funcionament democràtic, potenciar la participació activa de les persones sòcies i generar llocs de treball.
  • Perquè deslliura els òrgans de govern associatius del pes de la gestió i responsabilitats sobre les decisions empresarials, i el trasllada a les persones sòcies de la cooperativa.
  • Perquè deslliura la massa social de possibles situacions d’incompatibilitat o conflicte d’interessos.
  • Perquè les cooperatives parteixen amb avantatges vers les obligacions a nivell fiscal derivades de l’activitat econòmica que desenvolupa.
  • Perquè ser cooperativa és democràcia, autonomia, solidaritat, educació, interès, connexió, respecte, transversalitat…

Tipus de cooperatives

  • Cooperatives agràries
  • Cooperatives de serveis
  • Cooperatives de treball associat
  • Cooperatives de consumidors i usuaris
  • Cooperatives d’habitatges
  • Cooperatives de crèdit
  • Cooperatives d’assegurances
  • Cooperatives sanitàries
  • Cooperatives d’ensenyament
  • Cooperatives marítimes
  • Cooperatives integrals
  • Cooperatives rurals

 El cooperativisme a l’Anoia

L’economia social i solidària està creixent i arrelant arreu de Catalunya i també, poc a poc, a la nostra comarca. Tanmateix, aquest model econòmic que s’aparta de la lògica del mercat, no és una iniciativa nova a l’Anoia. A principis del segle XX apareixen diferents cooperatives de consum a Igualada- La Primavera (1902), La Económica (1904), La Protegida (1905), La Igualadina (1912)– inspirades en els principis del cooperativisme rochdalià.

La Rochdale Society of Equitable Pioneers havia nascut a Anglaterra l’any 1844 promoguda per un grup d’obrers del tèxtil que en aquell moment es trobaven desocupats. Aquest primer magatzem que venia productes bàsics d’alimentació i roba, a diferència de les altres empreses, optava per distribuir equitativament els beneficis del treball i invertir-los en projectes que revertissin en la qualitat de vida dels seus socis i sòcies. D’aquesta manera es construïen cases cooperatives per garantir habitatge digne als seus associats o la compra de maquinària de fabricació i terres que poguessin ser conreades quan els socis estaven sense feina.

La Económica d’Igualada- situada on avui hi ha el projecte cooperatiu de serveis socioculturals Unicoop Cultural, que gestiona el Teatre de l’Aurora- era un punt de venda de queviures que revertia l’excedent econòmic generat en els tres pilars del cooperativisme rochdalià: la protecció mútua, l’habitatge assequible i el foment de la cultura. La Segona República impulsà el moviment cooperatiu i, en el cas d’Igualada, La Económica creà la primera farmàcia Cooperativa Sanitària “Farmàcia Mutualista” on les classes populars podien adquirir medicines a uns preus més ajustats. La dictadura franquista estroncà tot el moviment cooperativista i les col·lectivitzacions que s’havien produït el 1936.

A l’Anoia hi ha actualment 14 empreses de treball sota règim cooperatiu i una seixantena de projectes d’economia social i solidària. Alguns d’ells amb una llarga trajectòria com, per exemple, Unicoop Cultural- que recull el llegat cultural de la cooperativa La Económica, després rebatejada com La Victoria- o la cooperativa del consum Naturalment que des del 1998 opta per consumir productes agroecològics i socialment justos. Destaquem, també, la Comunitat Eixarcolant, un dels últims projectes cooperatius creats, que dedica els seus esforços a construir un model agroalimentari i de desenvolupament socioeconòmic que generi un impacte positiu a tots els nivells.