L’afectació parcial a un ERTO d’un treballador determina la possibilitat de modificar la retenció aplicable

D’acord amb la normativa de l’IRPF per aplicació parcial d’un ERTO i modificació de la quantia retributiva del treballador en passar-lo de jornada completa a jornada parcial, es pot modificar el percentatge de retenció aplicable.

Els ERTO segueixen molt presents en la vida laboral dels treballadors espanyols, les últimes xifres determinen que prop de 640.000 treballadors segueixen encara en ERTO i el pla del govern és, ara com ara, prorrogar-los fins a setembre i fins i tot allargar-los fins a final d’any.

Ara bé, això suposa per al treballador una disminució dels seus ingressos, ja que a costa que el conveni regulador determini una quantitat major o que l’empresa completi el salari restant, només el 80 per cent del seu salari és pagat pel Servei Públic d’Ocupació Estatal.

A més, el fet de poder afectar i desafectar treballadors amb gairebé total llibertat i celeritat ha portat a alguns treballadors a sofrir situacions delicades, per exemple, si no es modifica el percentatge de retenció aplicable a la nòmina del treballador quan passa d’estar treballant en jornada completa a mitja jornada per afecció parcial a un ERTO determinaria que s’estigui aplicant una retenció molt superior a la que li correspondria amb el minvament en els seus ingressos.

Sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat la Direcció General de Tributs (DGT) en Consulta Vinculant (V0575-21), d’11 de març de 2021, en establir que l’afectació a un ERTO és una de les causes que determinen la possibilitat de modificar la retenció aplicable al treballador conforme a l’establert en l’article 87.2 del RIRPF que disposa el següent:

“2. Serà procedent regularitzar el tipus de retenció en les circumstàncies següents:

(…)

3r Quan en virtut de normes de caràcter general o de la normativa sectorial aplicable, o a conseqüència de l’ascens, promoció o descens de categoria del treballador o, per qualsevol altre motiu, es produeixin durant l’any variacions en la quantia de les retribucions o de les despeses deduïbles que s’hagin tingut en compte per a la determinació del tipus de retenció que s’aplicava fins a aquest moment. En particular, quan variï la quantia total de les retribucions superant l’import màxim establert a aquest efecte en l’últim paràgraf de l’article 86.1 d’aquest Reglament”.

És aquest apartat tercer de l’article 87.2 del RIRPF el que determina que per aplicació parcial d’un ERTO, modificació de la quantia retributiva del treballador en passar-lo de jornada completa a jornada parcial, que es pugui modificar el percentatge de retenció aplicable que es realitzarà, tal com recull l’article 87.3 del RIRPF, de la següent forma:

  • Es procedirà a calcular una nova quota de retenció, d’acord amb el procediment establert en l’article 85 del RIRPF, tenint en compte les circumstàncies que motiven la regularització.
  • Aquesta nova quota de retenció es minorarà en la quantia de les retencions i ingressos a compte practicats fins a aquest moment.
  • El nou tipus de retenció s’obtindrà multiplicant per 100 el quocient obtingut de dividir la diferència resultant de la nova quota de retenció entre la quantia total de les retribucions del treballador que restin fins al final de l’any i s’expressarà amb dos decimals.
  • Quan la diferència entre la base per calcular el tipus de retenció i el mínim personal i familiar per calcular el tipus de retenció fos zero o negativa, el tipus de retenció serà zero, sempre que no sigui aplicable algun dels tipus mínims establerts en la normativa. En aquest cas no procedirà restitució de les retencions anteriorment practicades, sense perjudici que el perceptor posteriorment en sol·liciti la devolució.

La Consulta Vinculant acaba establint el període d’aplicació del nou tipus de retenció en determinar que:

“(…) l’entitat consultant podrà optar per aplicar els nous tipus de retenció a partir de la data en què s’ha produït la variació, o bé realitzar la regularització i aplicar el nou tipus de retenció a partir del dia 1 dels mesos d’abril, juliol i octubre, respecte de les variacions que, respectivament, s’hagin produït en els trimestres immediatament anteriors a aquestes dates”.

S’estableixen, per tant, dues vies d’actuació: l’aplicació del nou tipus de retenció sense regularització de les retencions practicades “incorrectament” amb anterioritat o la seva regularització a partir de la finalització del trimestre en el qual es trobi i practicar la nova retenció a partir d’aquest moment.