La declaració de l’any de la COVID-19

Tornem a estar en plena campanya de declaració de la renda. Des del passat 7 d’abril és possible presentar la corresponent a l’any 2020 i alguns contribuents ja l’han presentat, principalment aquells més impacients que els hi surt a retornar en l’ajust de comptes amb Hisenda.

Si no hi hagués hagut la pandèmia, estaríem davant una declaració sense gaire canvis normatius, ja que no hi va haver Llei de Pressupostos per l’any 2020, contràriament al que ha passat per l’actual exercici 2021, en el qual sí que hi ha canvis normatius d’una certa rellevància i que ens els trobarem a l’hora de fer la declaració de l’any vinent.

En canvi, la d’enguany és una declaració marcada clarament per la incidència de la pandèmia, ja que una gran quantitat de declarants es veuran afectats d’una manera o altra per les circumstàncies que la pandèmia ha propiciat, com és ara el cobrament dels ERTO, de l’Ingrés Mínim Vital o de les diverses ajudes als autònoms percebudes en l’exercici 2020, passant per les incidències derivades dels rendiments de lloguers, com és ara els impagaments, les reduccions del lloguer, les moratòries i altres.

Pel que fa als ERTO, com ja s’ha anat explicant a bastament, ens trobem que molts dels seus perceptors es veuran obligats a presentar la declaració encara que els seus ingressos totals siguin inferiors a 22.000 euros, ja que el límit per presentar és de 14.000 euros, quan hi ha més d’un pagador, i l’import percebut del segon, i altres pagadors, supera els 1.500 euros. Això farà que gairebé la totalitat dels afectats veuran que la declaració els hi surt a ingressar i en alguns casos, sumes força importants. A títol d’exemple, en la mateixa pàgina web de l’Agència Tributària es comenta que un solter sense fills que hagi percebut un total de 21.000 euros, dels quals 16.000 procedeixin de la seva empresa habitual i altres 5.000 els hagi cobrat de l’ERTO, es trobarà amb una quantitat a ingressar de 1.645 euros. Poca broma. Per solucionar possibles problemes de liquiditat, en aquests casos es permetrà pagar en 6 mensualitats amb venciments els mesos de juliol a desembre, sense interessos.

La problemàtica dels ERTO no s’acaba aquí, ja que s’haurà de veure com s’actua amb les quantitats errònies que ha pagat el SEPE, en molts casos tractant-se d’imports percebuts en excés, alguns d’ells ja rectificats i d’altres pendents de fer-ho. Atenció! En els casos que s’hagi estat el mes sencer en ERTO, les mares treballadores perden el dret al cobrament de la deducció per maternitat i per escola bressol en el seu cas. Si els 100 euros mensuals de maternitat s’han percebut anticipadament, s’hauran de retornar.

L’altre concepte derivat de la pandèmia que suposa un canvi important és la percepció de l’Ingrés Mínim Vital.  Per un costat, es considera exempt d’IRPF i per l’altre la seva percepció obliga a presentar la declaració, encara que surti amb resultat “0” ja que no hi ha hagut cap mena de retenció.  L’exempció es contempla fins a 1,5 vegades l’IPREM, o sigui fins a 11.279,39 euros. Si a més de l’ingrés mínim vital s’han percebut altres ajudes similars de les Comunitats Autònomes o Ajuntaments s’hauran de sumar i només tributarien com a rendiments del treball a partir de la xifra esmentada.  Tot plegat, un desgavell d’obligacions que només portaran problemes a la gent afectada sense cap rendibilitat social. Justament al contrari del que han fet països com els Estats Units que han atorgat subvencions directes a les famílies.

Pel que fa als autònoms, l’any 2020 ha estat el que molts d’ells han percebut la prestació per cessament de l’activitat, que s’haurà de declarar com a rendiments del treball. Altres subvencions rebudes hauran de formar part del rendiment de la seva activitat empresarial o professional.

Alguns dels autònoms (els que estan al règim d’estimació objectiva o de mòduls) també  veuran afectada la seva declaració amb motiu de la pandèmia, ja sigui per la reducció dels dies d’activitat com per les reduccions explícites que s’han disposat com és la reducció del 20% de caràcter general o del 35% en els casos de les activitats vinculades al sector turístic,  l’hostaleria i el comerç.

Donada la limitada extensió del present article, no podem entrar en tota la casuística de les activitats empresarials i professionals que s’han vist afectades per la pandèmia. Tant aquests aspectes, com d’altres derivats de la jurisprudència i doctrina administrativa que ha anat sortint a la llum, fan aconsellable la intervenció d’una gestió professional continuada que permeti assolir l’optimització fiscal amb els recursos legals que permet la normativa i la seva interpretació.