Fals autònom que passa del RETA al règim general. Com han de tributar les quantitats regularitzades per la Inspecció de Treball?

Com a autònom els rendiments que genera l’activitat tributen, precisament, com a rendiments d’activitats econòmiques mentre que els rendiments que s’haguessin generat mitjançant la relació laboral entre empresa i treballador haguessin tingut la qualificació de rendiments del treball el que genera diferències importants en la tributació d’uns i altres.

Amb la recent aprovació de la Llei de riders, s’ha tornat a generar una pregunta que semblava resolta: com tributen les quantitats que regularitza la Inspecció de Treball en requalificar al treballador d’autònom a assalariat?

El primer que hem de fer és distingir la que es realitza per part de la Inspecció de Treball respecte dels falsos autònoms i el que estableix la mateixa Llei de riders. La Llei determina un període transitori de tres mesos des de l’endemà de la seva aprovació perquè les plataformes digitals en les quals els autònoms, fins ara, operen, en duguin a terme el transvasament a la seva plantilla. No obstant això, la Llei no diu res sobre si la situació d’aquests treballadors amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei, acomplert el seu període transitori, era correcta o no, el que suposa que en principi la situació s’hagi d’estimar com l’apropiada i, per tant, no procedeixi cap regularització respecte als rendiments que van tributar com a procedents d’activitats econòmiques. Cal destacar que el Tribunal Suprem en la seva sentència 805/2020, de 25 de setembre, sí que ha qualificat que la relació que existia, entre un dels treballadors i una de les empreses més conegudes del sector, una relació de caràcter laboral i, per tant, a aquell li serà de plena aplicació el recollit en aquesta notícia.

Ara bé, si amb posterioritat a l’entrada en vigor definitiva de la Llei, es continua donant una situació en la qual el treballador encaixa dins de la mena del “fals autònom” i la Inspecció de Treball el detecta, durà a terme la regularització de la seva situació amb efectes retroactius fins a la data que correspongui per prescripció del dret de l’Administració a determinar el deute tributari, o bé per no haver-se estès la qualificació com de fals autònom més enllà del període de prescripció.

Sobre aquesta qüestió es pronuncia la Direcció General de Tributs en la Consulta Vinculant (V0605-21), de 16 de març de 2021, reiterant el criteri sobre la tributació de les quantitats que s’han de regularitzar pel canvi de qualificació jurídica. En particular, parlem que com a autònom els rendiments que genera l’activitat tributen, precisament, com a rendiments d’activitats econòmiques mentre que els rendiments que s’haguessin generat mitjançant la relació laboral entre empresa i treballador haguessin tingut la qualificació de rendiments del treball fet que genera diferències importants en la tributació d’uns i altres.

Així, la DGT disposa el següent criteri:

“(…) la inclusió de la consultant al règim general de la Seguretat Social a conseqüència d’una Inspecció de Treball comporta que els efectes d’aquesta consideració tinguin també la seva incidència en els rendiments percebuts per la consultant (en el seu moment qualificats de rendiments d’una activitat econòmica per aplicació del que es disposa en el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 27 de la LIRPF) durant el període temporal al qual es contreu l’existència d’aquesta relació laboral, per la qual cosa és procedent qualificar-los de rendiments del treball.

Per tant, la consultant haurà d’incloure en les seves declaracions de l’impost sobre la renda de les persones físiques, corresponent als períodes impositius afectats per aquesta relació temporal, els rendiments íntegres del treball que corresponguin als serveis prestats, rendiments que evidentment abandonen la seva prèvia consideració com a rendiments d’activitats econòmiques”.

La Consulta Vinculant acaba establint com serà el procediment per a dur a terme la regularització de la seva situació tributària:

En relació amb el procediment de regularització aplicable per la nova situació, l’article 122 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (BOE de 18 de desembre), estableix el següent:

“1. Els obligats tributaris podran presentar autoliquidacions complementàries, o declaracions o comunicacions complementàries o substitutives, dins del termini establert per a la seva presentació o amb posterioritat a la finalització d’aquest termini, sempre que no hagi prescrit el dret de l’Administració per a determinar el deute tributari. En aquest últim cas tindran el caràcter d’extemporànies.

2. Les autoliquidacions complementàries tindran com a finalitat completar o modificar les presentades amb anterioritat i es podran presentar quan d’elles resulti un import a ingressar superior al de l’autoliquidació anterior o una quantitat a retornar o a compensar inferior a l’anteriorment autoliquidada. En els altres casos, s’estarà al que es disposa en l’apartat 3 de l’article 120 d’aquesta llei (sol·licitud de rectificació d’autoliquidacions si considera que han perjudicat de qualsevol manera els seus interessos legítims).

(…).

3. Els obligats tributaris podran presentar declaracions o comunicacions de dades complementàries o substitutives, fent constar si es tracta d’una modalitat o l’altra, amb la finalitat de completar o reemplaçar les presentades amb anterioritat”.

La Consulta Vinculant estableix aquest procediment per a dur a terme la regularització, ja que el més probable és que la tributació sigui més elevada pel canvi de qualificació dels rendiments. Aquesta conclusió deriva de la possibilitat d’incrementar les despeses deduïbles en calcular el rendiment de l’activitat conforme al mètode d’estimació directa, per contra, respecte dels rendiments del treball, únicament seran deduïbles les despeses recollides en l’article 17 de la LIRPF.

Photo by Roman Koester on Unsplash