El compromís dels estats europeus per al compliment dels ODS posa sobre la taula la necessitat d’aplicar molts canvis en la manera de fer actual, tant per part dels governs, com de les empreses. Tanmateix, la necessitat d’assolir objectius per al 2030 i per al 2050 precisa d’un pla d’acció que necessitarà el coneixement de molts col·lectius professionals, però jo em centraré en els de l’enginyeria en totes les seves especialitats, sens dubte un dels que més contribuirà al correcte desenvolupament d’aquestes obligacions.

En un recent informe de la UNESCO es posa de manifest la necessitat que té i tindrà el món del decisiu paper de l’enginyeria per assolir cada un dels 17 ODS, com a factor important per al desenvolupament socioeconòmic sostenible.

De fet, les enginyeres i enginyers han contribuït a la capacitat humana per sobreviure a desastres i amenaces de salut pública, a garantir aliments i aigua, la comunicació i el transport i a innovar i crear nous productes i serveis. Podríem resumir-ho dient que allà on hi hagi un problema, hi ha la necessitat de solucions d’enginyeria.

Les enginyeres i enginyers estan cridats a treballar-hi en les diferents especialitats, per convertir les idees innovadores en projectes de sostenibilitat, en benefici de tots. Perquè cap disciplina per sí sola pot presentar una solució per assolir tots els objectius. Tots ells estan integrats, són inseparables i equilibren les tres dimensions del desenvolupament sostenible: l’econòmic, el social i l’ambiental.

La ja passada pandèmia, que ha afectat tan durament tot el món, ha posat de relleu la contribució polifacètica de l’enginyeria, al mateix temps que ha tret a la llum el fracàs de les desigualtats a nivell mundial.

Això fa més necessari un nou paradigma per a l’enginyeria, que vagi més enllà de la divisió tradicional de les disciplines i que sigui multidisciplinària en el seu enfocament, que pugui treballar temes de canvi climàtic, que animi els professionals a treballar en aspectes de responsabilitat social ajudant a construir un món més sostenible, resilient i equitatiu, sense deixar ningú enrere. Cal que pensem en els impactes socials, però sense descuidar els impactes ambientals per recuperar la salut de la natura i del planeta que compartim, fent així que l’enginyeria sigui, junt amb altres professions, un factor essencial, igualador i accelerador per assolir els ODS.

Finalment, la pròpia professió de l’enginyeria caldrà que sigui reformada per tal de poder donar resposta als temes urgents d’avui en dia i ha de promoure entre d’altres, un sentit de responsabilitat global orientat a l’assoliment de les innovacions necessàries. Aquí se’ns presenten nous reptes que cal afrontar sense demora.

I acabo amb una cita de la pròpia Constitució de la UNESCO: “Ja que les guerres neixen en la ment dels homes i les dones, és en la ment dels homes i les dones que cal bastir els baluards de la pau”.