En què consisteix un judici canviari? Reclamació de xecs, lletres de canvi i pagarés

La implementació de nous i cada vegada més moderns mitjans de pagament, no ha suposat, ni molt menys, la desaparició de la lletra de canvi, del pagaré o del xec, que continuen sent molt utilitzats en el tràfic mercantil. Per això només cal fer un cop d’ull al judici canviari, que és el procediment judicial que estableix la llei per a la resolució dels conflictes que genera l’ús d’aquests mitjans de pagament.

El volem informar que el judici canviari és, fonamentalment, un instrument en mans d’un creditor per a, en última instància i després d’haver-ho intentat per la via amistosa, intentar cobrar un deute.

Mitjançant el judici canviari, el creditor podrà reclamar judicialment al deutor el pagament d’un deute que estigui documentat pel que es coneixen com a títols canviaris i que són, fonamentalment, el xec, la lletra de canvi i el pagaré, que han de reunir els requisits que estableix la Llei canviària i del xec.

TIPUS D’ACCIONS

La Llei canviària i del xec contempla  aquests tipus essencials d’accions judicials:

  1. ACCIÓ DIRECTA, front qui ha acceptat una lletra de canvi o els seus avalistes
  1. ACCIÓ DE RETORN, contra la resta de persones que han signat una lletra de canvi

També recull l’acció causal i la d’enriquiment, que no són pròpiament accions canviàries.

REQUISIT INELUDIBLE: EL TÍTOL

Per a l’exercici d’un procediment canviari és obligatori presentar el TÍTOL corresponent (lletra, xec o pagaré), que haurà de reunir necessàriament els requisits previstos en la Llei canviària i del xec:

  • Lletra de canvi: requisits de l’article 1
  • Pagaré: requisits de l’article 94
  • Xec: requisits de l’article 106

JUTJAT COMPETENT

  • Són competents els jutjats del domicili del demandat (si n’hi ha varis, el domicili de qualsevol d’ells).
  • És necessària la intervenció d’advocat i procurador.

PROCEDIMENT

1.- INICI, mitjançant DEMANDA succinta (breu i concisa) i a la qual necessàriament cal adjuntar el títol (lletra, pagaré o xec).

La demanda ha de finalitzar amb la petició pròpia d’aquest tipus de procediment: el requeriment de pagament al demandat i l’embargament de béns paral·lel.

 

2.- ADMISSIÓ A TRÀMIT

Amb la demanda presentada, l’òrgan judicial procedeix al control formal del títol, així com al control de la seva competència territorial.

 

a.- Si el títol reuneix els requisits que la llei exigeix, es dicta interlocutòria amb aquests pronunciaments:

  • Es requereix de pagament al demandat en el termini de 10 dies. El requeriment s’efectua per un import total que inclou el principal del títol i els interessos de mora, despeses i costes, sense perjudici de la seva ulterior liquidació.
  • Es decreta l’embargament preventiu dels seus béns. L’embargament preventiu es dicta per l’import total abans esmentat, per al supòsit que el demandat no atengués el requeriment de pagament.

 

b.- Si l’òrgan judicial denega l’admissió a tràmit de la demanda, el demandant encara pot recórrer en reposició davant el mateix jutjat i, si escau, apel·lar la decisió és aquest últim.

 

3.- REACCIONS DEL DEMANDAT

 

  • INCOMPAREIXENÇA. En aquest cas, el jutjat despatxarà execució conforme als tràmits previstos per a l’execució de resolucions judicials.
  • COMPAREIXENÇA. Si compareix, el demandat pot fer el següent:
  1. Pagar. El pagament no allibera al demandat dels costos del procediment, tret que acrediti que la mora (retard) en el pagament no és culpa seva.
  2. Sol·licitar l’alçament de l’embargament. En el termini dels cinc dies des que se li notifiqui el requeriment, el demandat pot sol·licitar l’alçament de l’embargament, però només en el supòsit excepcional de negar el caràcter autèntic de la seva signatura o la manca de poder de representació
  3. Presentar oposició. En el mateix termini que té per a atendre el requeriment (deu dies) el demandat es pot oposar mitjançant demanda, -no s’exigeix que succinta-, i requerirà la intervenció d’advocat i procurador en els mateixos casos que en la demanda inicial d’un judici monitori.

Els motius d’oposició que es podran adduir són els que consten en l’article 67 de la Llei canviària el que, en la pràctica, desdibuixa totalment la naturalesa sumària del judici.

La tramitació de l’oposició es durà a terme, sigui com sigui la quantia de l’assumpte, en una vista d’acord amb les regles del judici verbal. Ara s’inverteixen les posicions de les parts, de manera que el demandat canviari és l’actor i l’actor canviari és el demandat.

L’oposició es resoldrà per sentència, amb el següent contingut:

  • Estimar totalment l’oposició, acordant aixecar l’embargament.
  • Desestimar totalment l’oposició, mantenint l’embargament preventiu.
  • Estimar parcialment l’oposició, amb els pronunciaments que consideri oportuns.