¿Quan és el dia de la dona?

El dia de la dona es declara oficialment el 8 de març per recordar la lluita per la igualtat, el reconeixement i l’exercici del dret de les dones. El 8 de març de 1908, 129 dones van morir en un incendi a la fàbrica Cotton de Nova York (EUA) després de declarar una vaga amb permanència al seu lloc de treball. Demanaven la reducció de jornada a 10 hores i un salari igual al dels homes.

¿Què se celebra aquest dia?

“Feliç dia de la dona”, ens deien. No és un dia feliç. El 8 de març, el dia de la dona treballadora, com d’altres l’anomenen, és un dia de lluita, protesta i reivindicació dels nostres drets. És un dia de fer front a alguns dels majors desafiaments de l’Agenda per al Desenvolupament Sostenible: igualtat de gènere, reconèixer i valorar les cures i el treball domèstic no remunerats, promoure la responsabilitat compartida a la llar i la família, aconseguir la igualtat de remuneració per treball d’igual valor, protegir els drets laborals… En aquest dia es commemora la lluita de la dona per la seva participació, en igualtat amb l’home, en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persona.

¿Per què existeix el dia de la dona?

Perquè les dades parlen per si sols, perquè continua havent-hi desigualtat entre homes i dones. “Ja no cal un dia de la dona”, una frase molt escoltada en una societat encara masclista. «Jo no soc feminista, però tampoc masclista», una altra frase molt repetida sense saber que el feminisme és el principi d’igualtat de drets entre l’home i la dona i, per tant, qui no és feminista és masclista per definició. Algunes dades per confirmar la necessitat d’aquest dia:

• Tan sols un 7,5% de les persones referents que apareixen als llibres de text de tota secundària, són dones, segons dades del Ministeri d’educació.
• Segons dades facilitades pel ministeri d’educació el 2019 la xifra de matrícules femenines en carreres d’enginyeria se situa en el 28,5%.
• La xifra total de dones que estudien enginyeries és al voltant del 28%, però, n’hi ha algunes on més de la meitat de l’alumnat són dones i n’hi ha d’altres en les quals la presència femenina no arriba al 5%.

¿El motiu? (o un d’ells): No tenim referents dones en l’àmbit de l’enginyeria, la ciència o els negocis. Les dones representen un percentatge molt elevat de la força laboral en determinats sectors com sanitat, educació o comerç al detall, i els homes ocupen la majoria dels llocs d’ alta direcció i els treballs manuals. I és hora d’aprendre que el talent no té gènere i si hi ha menys dones en aquestes branques és, en part, perquè les joves no tenen un mirall en el qual poder veure’s reflectides.

En general, es tendeix a pensar que les nenes no són prou capaces per a les carreres de ciències o enginyeria, fins i tot elles mateixes ho creuen per no tenir models a seguir. I això no podia estar més lluny de la realitat.

No més Matildes

Fa uns anys es va fer viral una campanya: “no more Matildas”. L’efecte Matilda consisteix en la injustícia que han patit moltes dones al llarg de la història. Que s’ha fet creure que la ciència (i altres sectors com construcció) és cosa d’homes. I que encara avui continuem veient: molts més enginyers que enginyeres, ambientòlegs que ambientòlogues i metges que metgesses. Matilda Joslyn Gage va ser una de les primeres activistes a denunciar-ho, d’aquí el nom.

Si ens aturem a pensar en els personatges masculins que sí que apareixien en els nostres llibres de text, sobretot en ciència, que han passat a la història per alguns dels seus descobriments, la majoria estaven avalats per dones igual d’implicades i partícips en els projectes que ells, però que van ser silenciades, tapades i amagades. Des d’Einstein amb la seva primera dona, Mileva Marić, fins a Watson i Crick amb Rosalind Franklin. Els casos dels segles XIX i XX que il·lustren l’efecte Matilda inclouen els de Nettie Stevens, Marie Curie, Lise Meitner, Marietta Blau, i Jocelyn Bell Burnell. Totes elles van aconseguir avenços científics els mèrits dels quals es van emportar homes.

Es necessiten més enginyeres per dissenyar el món

Però no tot es queda en l’àmbit de la recerca, en la construcció, continua havent-hi un ambient molt masclista. Les dones arquitectes, enginyeres, etc. que es llancen a l’aventura en aquest sector ha de fer front encara a nombrosos prejudicis i lluitar contra estereotips. El nombre de dones en aquest sector augmenta cada any, tot i que continua sent molt inferior al d’homes, només un 1,2% en el sector de la construcció el 2020, segons dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) a més, continuem exposades a un tracte i condicions de treball diferents per raó de gènere.

El problema no és únicament laboral, sinó que ve d’un àmbit social i cultural que determinen aquesta segregació en diferents sectors i ocupacions d’homes i dones.

Aconseguir avenços en tots els àmbits, dependrà de l’aprofitament de tots els talents. Això significa aconseguir introduir més dones en aquests camps. Es necessiten més dones enginyeres per dissenyar el món.

Les empreses cada vegada en són més conscients, és el cas de Grup Carles que compta amb Maite Torres, Enginyera Industrial i Química, com a directora de la unitat de negoci d’Enginyeria i Sostenibilitat. Malgrat estar lluny encara d’una equitat quant a nombre, aposta per la igualtat i ja són un 42% de dones les que conformen aquesta àrea. Grup Carles Enginyeria i Sostenibilitat no només es brinda l’oportunitat de desenvolupament en aquest àmbit, sinó que vetlla per la conciliació familiar dels seus empleats.

Assumir la infinitud de desafiaments lligats al desenvolupament d’aquesta professió i a la igualtat de gènere no és quelcom senzill, ja que es lluita contra una societat i cultura masclista. Però, afortunadament, hi ha moltes dones que hi treballen i impulsaran i escudaran a generacions futures, aconseguint que totes tinguem les condicions que ens mereixem.

Ana Rodriguez
Ambientòloga a Grup Carles Enginyeria