Els efectes del dret europeu en els ciutadans dels països membres de la UE

Europa? Unió Europea? De vegades semblen molt llunyanes, però la veritat és que la seva influència en la nostra vida quotidiana és molt més important del que es pogués pensar. Una gran part dels nostres drets i obligacions com a ciutadans deriven, de forma directa o indirecta, del dret de la Unió Europea.

El dret de la Unió Europea estableix una sèrie de drets individuals que es poden invocar directament davant els òrgans jurisdiccionals nacionals, tant a nivell horitzontal (entre persones) com vertical (entre les persones i l’Estat).

És ciutadà de la Unió Europea tota persona que té la nacionalitat d’un Estat membre de la UE. Aquesta condició li garanteix una sèrie de drets, molt útils en el dia a dia, i li ofereix diversos canals perquè la seva veu se senti a Europa. La legislació europea defensa des de principis tan fonamentals com el dret al vot o a la llibertat, fins a qüestions més pràctiques com la indemnització pel retard d’un avió o el pagament de tarifes justes en el sector de la telefonia mòbil. Tant el Tractat de Funcionament de la Unió Europea com la Carta dels Drets Fonamentals de la UE recullen la llista completa dels drets dels ciutadans europeus.

I aquesta derivació és possible a través de dos principis jurídics bàsics del dret europeu: el principi de PRIMACIA i el principi d’EFECTE DIRECTE, sobre els quals tracten aquestes línies.

Per què és tan important el dret europeu per als particulars?

Encara que el projecte europeu és fonamentalment una unió d’estats i pugui aparèixer com una cosa molt aliena a nosaltres, això no vol dir que no tingui repercussions legals per als particulars.

Així, en principi, els ciutadans espanyols -com els de la resta de països membres de la UE- estem sotmesos i hem de complir amb el dret del nostre propi país (lògic, no?); però, compte, que aquest “en principi” significa que, des de la integració d’Espanya en el que abans era la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i ara UE (Unió Europea), certes normes que dicten els òrgans de la UE també ens poden afectar directament com a ciutadans, per a bé o per a mal.

I això per què? Perquè la signatura de la integració en la llavors CEE (ara UE), portava aparellada una sèrie de conseqüències des del punt de vista legal, que encara avui es mantenen i es continuaran mantenint mentre en continuem formant part. No són unes conseqüències específiques per a Espanya, sinó que són les mateixes per a tots els estats integrats a la UE:

  • CESSIÓ DE SOBIRANIA: l’estat que s’integra cedeix competències a favor de l’organització europea; és a dir, l’estat admet que, en diverses matèries,  és la UE la que dicta les normes i que el seu paper (el de l’Estat) queda limitat a aplicar-les, bé directament o bé incorporant-les al dret propi dictant lleis que recullin el que diu la norma europea. Entre aquestes matèries s’inclouen algunes tan importants com tributs, consum, contractes  públics, salut pública, etc.

 

  • PRIMACIA DEL DRET EUROPEU I EFECTE DIRECTE: el dret de la UE té preferència sobre el dret de cada estat, en cas de conflicte. És a dir, que si la norma europea diu “A” però la norma del país diu “B”, serà d’aplicació preferent el que digui la normativa europea, de manera que els particulars (ciutadans i empreses) poden al·legar i invocar directament a favor seu la norma europea, tant davant els tribunals del seu país com davant els tribunals de la UE.

Aquest “efecte directe” del dret europeu té dos aspectes que val la pena destacar:

  • Un efecte directe VERTICAL que funciona en les relacions entre els particulars i les diverses administracions públiques (p. ex., quan una empresa licita per a aconseguir un contracte públic o quan una norma europea fixa uns estàndards mediambientals mínims).

 

  • Un efecte directe HORITZONTAL que intervé en les relacions entre particulars, la qual cosa significa que un particular pot fer valer directament una norma europea enfront d’un altre particular (en aquest sentit, és molt rellevant la normativa europea de protecció dels consumidors enfront de les empreses).

A manera de resum es podria dir que, encara que en aquest món globalitzat i cada vegada més polaritzat entre grans actors internacionals el paper exterior de la UE pugui ser discutible o criticable, la veritat és que des d’un punt de vista intern resulta innegable que ha tingut (i continua tenint) la virtut d’haver harmonitzat els drets i obligacions de milions de ciutadans amb cultures socials i polítiques molt diverses, elevant el nivell de protecció jurídica de molts d’ells. I aquest és un mèrit que en multitud d’ocasions passa desapercebut.