Declaració en confinament

Com si res no hagués passat, estigués passant o hagi de passar, els responsables del Ministeri d’Hisenda han decidit tirar endavant la campanya de les declaracions de renda i patrimoni, mantenint el calendari habitual, o sigui des de l’1 d’abril fins al 30 de juny, amb l’argument que la gran majoria de les declaracions resulten a retornar i això facilitarà la disponibilitat de liquiditat a les persones i famílies. De res han servit -fins al moment de redactar aquest article- les peticions de les associacions patronals, col·legis professionals i altres entitats d’allargar el termini, principalment tenint en compte les limitacions existents i les que es preveuen en els mesos d’abril i maig com a mínim, en bona part dels quals el confinament farà gairebé impossible donar compliment a la declaració amb les garanties habituals. La mateixa associació de tècnics funcionaris  d’Hisenda – el Gestha- ha recomanat que el termini s’allargui fins al 30 de setembre, petició totalment justificada i que no impedeix que, qui ho desitgi, pugui presentar la declaració amb dret a devolució de forma immediata.

Doncs bé, ja hi tornem a ser. Ens toca complir novament amb l’obligació de presentar la declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques,  en aquest cas la corresponent a l’exercici 2019, complementada en alguns contribuents amb la corresponent declaració de l’Impost sobre el Patrimoni.

La legislació aplicable és fonamentalment la mateixa, ja que no es van aprovar Pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici 2019, sinó que es van prorrogar els de l’exercici anterior, per cert aquests últims aprovats amb retard de més de mig any. De manera que algunes de les modificacions que van suposar aquells pressupostos de 2018 (deduccions per escoles bressol, increments per família nombrosa, deduccions per cònjuge amb discapacitat, etc.) que sols es van poder aplicar parcialment (5 mesos sobre 12), en l’exercici de 2019, en aquesta ocasió  ja es podran aplicar en la seva totalitat.

Per la mateixa raó, l’obligació de declarar quan s’han obtingut rendiments de treball de més d’un pagador que en el 2018 estava a 12.643 euros, passa a 14.000 per a l’exercici 2019. No s’aprecien modificacions en els altres supòsits que ja obligaven a declarar en l’exercici anterior.

Però a falta de modificacions legals, una vegada més es pot considerar que es “legisla” a través dels models o impresos per donar compliment a la declaració. Els tècnics del “Departament de gestió tributària” en el seu afany de disposar de més i més informació, demanen moltes més dades de les que fins ara estàvem acostumats.

Això es fa patent en la complexa informació que es demana en l’apartat dels Rendiments de Capital Immobiliari i més concretament en aquells immobles destinats a l’arrendament. Així podem veure que es demana nova informació, alguna de caràcter obligatori i altra de compliment voluntari (sota l’amenaça velada de rebre requeriment si no es facilita la informació).

Si l’immoble està cedit en arrendament a un llogater que l’utilitza com a habitatge habitual, s’haurà de consignar el NIF de l’arrendatari, així com la data del contracte. Amb caràcter voluntari i per a tots els immobles arrendats,  es demana complimentar un annex en el que s’han de consignar els NIF’S i els imports satisfets per diversos conceptes de despesa deduïble, com són les despeses de reparació i conservació, les despeses de formalització del contracte, les de defensa jurídica i les altres quantitats satisfetes o meritades per serveis personals. És de preveure que si les despeses deduïdes són d’una certa importància, no complimentar “voluntàriament” aquest annex suposarà rebre el requeriment oportú amb totes les molèsties i retard que això suposarà.

Seguint amb els immobles arrendats, tant locals com habitatges, l’imprès demana una quantitat important de dades per fer el càlcul de l’amortització, dades de les que no es disposa fàcilment com és ara:  Tipus d’adquisició de l’immoble (Onerosa o lucrativa), data d’adquisició, valor cadastral, valor cadastral de la construcció i cost d’adquisició, separant l’import estricte de l’adquisició, les despeses i tributs inherents a l’adquisició, l’import de les millores efectuades fins l’any 2018, l’import de les millores efectuades l’any 2019. Totes aquestes mateixes dades també s’hauran de facilitar per calcular l’amortització dels immobles accessoris llogats conjuntament en el mateix contracte, com és ara les places d’aparcament i els trasters.

Un altre capítol en el qual advertim modificació important en l’imprès, és en l’apartat de Rendiments d’activitats econòmiques en estimació directa, tant en la modalitat normal, com en la simplificada, ja que es porta a terme un major desglossament tant dels ingressos com de les despeses. El detall dels ingressos comporta un desglossament de 9 conceptes, mentre que en les despeses el desglossament és de 29 apartats. No veiem modificacions en el tema dels esborranys, però hem d’advertir que la seva confirmació i, per tant, la declaració presentada és responsabilitat única i exclusiva del contribuent que fa la declaració, exposant-se doncs a les sancions oportunes en cas d’inexactituds o dades incorrectes.

També creiem oportú insistir en esgotar totes les possibilitats que ens ofereix la legalitat vigent, principalment en l’aspecte de les compensacions pendents d’exercicis anteriors, que poden provenir de pèrdues patrimonials, bases imposables negatives, plans de pensions i altres. Per aquest motiu, creiem oportú recordar la conveniència de la intervenció d’un professional coneixedor no sols d’aquesta legalitat, sinó també de la interpretació jurisprudencial que se n’ha anat fent dels temes més controvertits.

Jaume Carles

Economista, Gestor Administratiu i Assessor fiscal a Grup Carles