Compte amb els pagaments en efectiu

Si fa treballs de rehabilitació, obra de paleta, etc., i cobra en efectiu, sàpiga que existeixen limitacions a aquesta pràctica…

La Llei 7/2012 de prevenció i lluita contra el frau prohibeix els pagaments en efectiu (en metàl·lic o xec al portador) per import igual o superior a 2.500 euros o el seu contravalor en moneda estrangera:

  • La limitació no s’aplica si les dues parts són particulars. Així doncs, una d’elles ha de ser empresari o professional.
  • El límit és de 15.000 euros si el pagament el realitza un particular no resident a Espanya.
  • Si s’incompleix aquesta limitació, Hisenda pot imposar una multa del 25% de l’import pagat en efectiu, i es pot imposar tant a qui paga com a qui cobra, o a tots dos (encara que qui denuncia els fets no és sancionat).

A l’efecte del càlcul de les quanties indicades, se sumaran els imports de totes les operacions o pagaments en què s’hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis.

S’entendrà per efectiu els mitjans de pagament definits en l’article 34.2 de la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme. En particular, s’inclouen:

  • El paper moneda i la moneda metàl·lica, nacionals o estrangers.
  • Els xecs bancaris al portador denominats en qualsevol moneda.
  • Qualsevol altre medi físic, inclosos els electrònics, concebut per a ser utilitzat com a mitjà de pagament al portador.

Respecte de les operacions que no es puguin pagar en efectiu, els intervinents en les operacions hauran de conservar els justificants del pagament, durant el termini de cinc anys des de la data del seu pagament, per a acreditar que es va efectuar a través d’algun dels mitjans de pagament diferents a l’efectiu. Així mateix, estan obligats a aportar aquests justificants a requeriment de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Aquesta limitació no resultarà aplicable als pagaments i ingressos realitzats en entitats de crèdit.

Si per qualsevol motiu una administració demanés justificar un pagament en efectiu, és possible acreditar-lo amb els següents documents:

  • Un rebut
  • Les cartes de pagament subscrites o validades per òrgans competents o entitats autoritzats per a rebre el pagament
  • Certificacions acreditatives de l’ingrés
  • Qualsevol altre document que tingui el caràcter de justificant de pagament per a Hisenda

Així mateix, Hisenda ha establert alguns criteris:

  • Si en una mateixa factura es documenten diversos lliuraments de béns o serveis independents, la limitació només afecta a les operacions amb import a partir de 2.500 euros. D’aquesta manera, si en una factura de 4.000 euros s’inclouen dues operacions independents de 2.000 euros cadascuna, aquesta factura pot ser satisfeta en efectiu.
  • En operacions de tracte successiu (lloguers, contractes de subministrament, quotes d’assessoria, etc.) s’ha de tenir en compte el moment en el qual són exigibles els pagaments segons contracte, així com el seu import. Si el pagament exigible en cada quota (per exemple, la mensualitat del lloguer) és menor a 2.500 euros, es pot pagar en efectiu.
  • Les operacions de 2.500 euros o més no es poden pagar parcialment en efectiu, encara que la quantia pagada en metàl·lic no arribi a aquest límit. Tampoc es pot procedir d’aquesta manera encara que el pagament d’una part quedi ajornat.

Exemple:

La seva empresa ha venut una màquina a un client per 8.000 euros. El comprador li ofereix pagar-li 2.400 euros en efectiu i la resta mitjançant transferència bancària. Atenció! Doncs bé, no se la jugui. Si Hisenda s’assabenta d’aquesta venda li podria imposar una sanció del 25% de l’import cobrat en efectiu, és a dir, 600 euros (2.400 x 25%).

Casos particulars

Pagament de nòmines per empresari o professional

Es planteja si es troba sotmès a les limitacions al pagament l’abonament per un empresari de la nòmina mensual al seu empleat que ascendeix a 3.000 euros.

Es tracta d’una prestació de serveis (operació) en la qual una de les parts intervinents actua en qualitat d’empresari o professional, per la qual cosa es troba sotmès a la prohibició de pagament en efectiu si el seu import és igual o superior a 2.500 euros.

L’art. 29.4 del Text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (aprovat per Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març) permet que el pagament s’efectuï en efectiu («en moneda de curs legal»), però si el seu import és igual o superior a 2.500 euros aquesta possibilitat es veurà limitada per l’art. 7 de la Llei 7/2012.

El pagament a cada treballador es tracta d’una operació diferent, per la qual cosa el límit s’aplica a cadascun dels treballadors i no al total de les nòmines pagades per l’empresa. Així, si un empresari paga a alguns treballadors una nòmina inferior a 2.500 euros i a uns altres una quantitat superior a aquest import, només es troba sotmès a la limitació als pagaments en efectiu per aquestes últimes nòmines.

Pagament de rebuts en les oficines de correus

Es planteja si són aplicables les limitacions als pagaments en efectiu als pagaments de rebuts en les oficines de Correus. S’assenyala que aquests pagaments solen correspondre fonamentalment a subministraments de serveis (aigua, electricitat, gas, etc.).

El servei de cobrament consisteix que els clients que ho desitgin poden acudir a les oficines de Correus a realitzar determinats tipus de pagaments, que normalment són subministraments.

Quan es tracti del pagament de subministraments, el perceptor dels pagaments serà una persona o entitat que actua en qualitat d’empresari o professional, i que es troba subjecta a les limitacions als pagaments en efectiu. Les oficines de Correus, en actuar en nom i per compte dels cobradors, s’hauran d’atenir a les limitacions que la llei imposa als seus mandants. Després, les oficines de Correus no podrà admetre el cobrament en efectiu si l’import de l’operació és de quantia igual o superior a 2.500 euros.

Pagament efectiu en compte bancari del destinatari del pagament

Es planteja si els clients d’una empresa poden satisfer en efectiu els pagaments superiors a 2.500 euros en el compte bancari de l’empresa, quan queda identificada la persona o entitat que realitza l’ingrés i l’operació o número de factura.

L’article 7.Un.5 estableix que la limitació als pagaments en efectiu no resultarà aplicable als pagaments i ingressos realitzats en entitats de crèdit. Per tant, si el client efectua l’ingrés superior a 2.500 euros directament en el compte bancari que li indica l’empresa, identificant l’operació o número de factura a què es refereix el pagament i la persona que realitza la imposició en efectiu, no s’incompleixen les limitacions als pagaments en efectiu.

Tots dos intervinents, pagador i receptor, hauran de conservar els justificants del pagament durant el termini de cinc anys des de la data del pagament (art. 7.Un.4 de la Llei 7/2012).

Pagament en efectiu de tributs i sancions

Es planteja si es pot pagar en efectiu en la caixa d’una corporació local un tribut o una multa d’un import superior als 2.500 euros.

La relació jurídica tributària és el conjunt d’obligacions i deures, drets i potestats originats per l’aplicació dels tributs (art. 17.1 LGT), per la qual cosa no es tracta pròpiament d’una operació, sinó de l’exercici d’una potestat pública que determina el pagament d’una obligació de dret públic ex lege. El mateix es pot dir de les multes o sancions pecuniàries derivades d’infraccions de dret públic.

Per tant, en el cas que la normativa dels tributs locals no estableixi un mitjà de pagament específic d’un tribut i permeti els pagaments per caixa, es podrien realitzar els pagaments en efectiu, encara que superessin els 2.500 euros.

Fiança pagada en efectiu

En el cas de lloguers, aquesta norma és aplicable quan alguna de les parts sigui una SA o una SL. I també ho és en els arrendaments de local (ja que l’arrendatari serà un empresari o professional), o quan el propietari gestiona el lloguer com una activitat econòmica.

Doncs bé, respecte a la fiança, si és dipositada en l’organisme corresponent de la comunitat autònoma, no s’aplica la limitació (pel que es pot pagar en efectiu sigui quin sigui el seu import). En canvi, si el propietari manté la fiança en el seu poder, sense dipositar-la, sí que s’aplica aquesta limitació.