Com funciona un judici verbal?

El judici verbal és un procés declaratiu reservat per a pretensions de menys valor econòmic, és a dir, les de menys entitat quantitativa que aquelles atribuïdes al judici ordinari, i que es caracteritza per desenvolupar-se sota els principis de senzillesa, brevetat i economia.

En el nostre sistema judicial podem distingir principalment quatre tipus de judici: civil, penal, contenciós-administratiu i laboral.

El judici civil és aquell en el qual es tracten reclamacions entre particulars com per exemple desnonaments per falta de pagaments, reclamació de deutes, danys i perjudicis ocasionats per un accident de trànsit, tramitacions de separació i divorci, etc.

El procés s’inicia amb una demanda presentada per escrit contra la persona demandada que haurà de contestar en el termini legal concedit en el cas, igualment per escrit. A continuació es concedeix un termini improrrogable per a la presentació de proves per totes dues parts. Després d’aquesta presentació, el jutge dicta sentència.

Què és el judici verbal?

Podem definir el judici verbal com el procés de cognició o declaratiu ordinari, que satisfà les pretensions de menys valor econòmic, és a dir, les de menys entitat quantitativa d’aquelles atribuïdes al judici ordinari comú.

Encara que se’n digui així, la veritat és que té poc de “verbal” perquè una immensa majoria es tramiten per escrit.

A través del judici verbal es resolen:

● Reclamacions de quantitat inferiors a 6.000 euros.

● Altres procediments que determina la llei (p. ex., desnonaments).

Atenció. Podrà acudir a un judici verbal quan la quantia de la demanda que plantegi no excedeixi de 6.000 € i no es refereixi a cap de les matèries previstes per al judici ordinari. La Llei d’enjudiciament civil regula el judici verbal distingint quan és competència dels jutjats de pau i quan ho és dels jutjats de primera instància.

La tramitació del judici verbal segueix aquestes FASES:

I.-  INICIACIÓ

Mitjançant demanda escrita, amb el contingut següent:

1. Dades personals i de localització del demandant (el domicili, imprescindible; però altres dades, com un telèfon o un correu electrònic poden ajudar a alleugerir els tràmits)

2. Dades personals i de localització de la part demandada (ídem.)

3. Fets i raons pels quals s’interposa la demanda

4. Quantitat que es reclama o petició que es fa

5. Interessos i costes, si escau.

  • Proves: a la demanda es poden adjuntar tots els mitjans de prova que es disposi (documents, enregistraments, etc.). És fonamental aportar-los en aquest moment perquè només s’admeten documents posteriors en molt pocs casos.
  • Còpies: caldrà presentar tantes còpies de tot com demandats hi hagi, més una per a conservar com a resguard d’entrada.
  • Lloc: com a regla general, es presenta en el jutjat de primera instància del domicili del demandat, encara que hi ha excepcions:
  1. Si el demandat és una societat o un professional, també es podrà presentar en el jutjat de primera instància del lloc on desenvolupin la seva activitat.
  2. Si es reclamen rendes impagades en arrendaments d’immobles, s’haurà de presentar en el jutjat de primera instància del lloc on estigui l’immoble.
  3. Si és una reclamació per un accident de trànsit, s’haurà de presentar en el jutjat de primera instància del  lloc del sinistre.

Atenció. Si és una reclamació de quantitat inferior a 2.000 euros es podrà formular el que es diu una demanda succinta (hi ha models en els jutjats o en la pàgina web del Consell General del Poder Judicial). En aquest cas, no és necessari advocat ni procurador.

II.- TRAMITACIÓ

  • Contestació: si la demanda és correcta, el jutjat l’admetrà a tràmit i donarà trasllat al demandat perquè contesti per escrit en el termini de deu dies hàbils (descomptats dissabtes, diumenges i festius). Si no compareix en aquest termini serà declarat en rebel·lia i el judici continuarà en la seva absència.

En la contestació, el demandat haurà d’al·legar els fets i els fonaments jurídics pels quals s’oposa a la demanda, així com aportar els mitjans de prova que consideri necessaris.

  • Vista:

A) No s’acordarà la celebració de vista si cap de les parts la sol·licita i el tribunal no considera procedent la seva celebració. En aquest cas, es dictarà sentència sense més tràmits.

B) Si el jutjat acorda la celebració de vista:

1.- L’acte no se suspendrà per la inassistència (injustificada) d’una de les parts, amb les següents conseqüències:

  • Si no assisteix el demandant se li tindrà per desistit de la seva reclamació, se li imposaran les costes causades i se li condemnarà al pagament d’una indemnització de danys i perjudicis si el sol·licita i acredita la part demandada.
  • Si no assisteix el demandat, el jutjat tindrà per admesos els fets que derivarien del seu interrogatori si el proposa el demandant i l’admet el jutjat

2.- Les parts hauran de portar els mitjans de prova dels quals pretenguin valer-se, inclosos els personals (testimonis, pèrits, etc.). Si una part vol proposar a una persona que no pugui presentar en l’acte de la vista, haurà de demanar amb antelació al jutjat que les citi perquè declarin en la vista.

3.- En la vista es practicaran les proves proposades per les parts i que el tribunal consideri pertinents. Practicades les proves, el jutjat pot concedir a les parts un torn de paraula perquè formulin les seves conclusions.

 4.- L’admissió o no admissió de proves es podrà recórrer en el mateix acte de la vista (recurs de reposició).

  • Sentència: finalitzada la vista, es dictarà sentència en un termini de deu dies.
  • Recursos: no es permet recurs contra la sentència dictada en un judici verbal de quantia inferior a 3.000 euros, per la qual cosa esdevé ferma.
  • Execució de la sentència: una vegada ferma la sentència, es pot sol·licitar la seva execució transcorreguts vint dies (hàbils) des de la seva notificació al condemnat al pagament, sense que  hi hagi hagut pagament voluntari.