Al tancament de l’exercici no oblidi dotar una provisió per garanties de reparació

D’acord amb la normativa fiscal i comptable, si la seva empresa presta garantia de reparació i revisió en les seves vendes de béns o en els seus serveis, en tancar els comptes de l’exercici pot comptabilitzar com a despesa no només l’import en el qual efectivament hagi incorregut per aquest motiu sinó també una provisió per cobrir el risc d’incórrer en aquestes despeses en el futur.

Des del punt de vista comptable, les provisions són passius que representen obligacions expresses o tàcites, clarament especificades quant a la seva naturalesa, però en la data del tancament de l’exercici, indeterminades quant al seu import exacte o a la data en què es produiran.

Enfront d’aquest concepte de provisió proporcionat per la normativa comptable, la normativa reguladora de l’impost sobre societats estableix un caràcter més restrictiu. D’aquesta manera, una provisió comptabilitzada pot no ser despesa deduïble fiscalment. A això cal afegir que, mentre que una provisió no estigui comptabilitzada, mai podrà ser despesa deduïble des d’un punt de vista fiscal, en regir el principi d’inscripció comptable.

És la pròpia Llei de l’impost sobre societats (LIS) la que limita la deduïbilitat fiscal de les provisions, límits que es regulen en l’article 14 de la llei esmentada.

Quin és l’import deduïble de les despeses inherents als riscos derivats de garanties de reparació i revisió?

Les despeses inherents als riscos derivats de garanties de reparació i revisió seran deduïbles fins a l’import necessari per determinar un saldo de la provisió no superior al resultat d’aplicar, a les vendes amb garanties vives a la conclusió del període impositiu, el percentatge determinat per la proporció en què s’haguessin trobat les despeses realitzades per a fer front a les garanties que hi haguessin hagut en el període impositiu i en els dos anteriors en relació a les vendes amb garanties realitzades en aquests períodes impositius (14.9 de la LIS).

El que es disposa en el paràgraf anterior també s’aplicarà a les dotacions per a la cobertura de despeses accessòries per devolucions de vendes regulades en l’article 14.3.d) de la LIS.

Per tant, els contribuents hauran de realitzar un ajust positiu per l’import d’aquestes despeses que no resulten deduïbles per excedir de l’import establert en aquest precepte.

Les entitats de nova creació també podran deduir la dotació indicada, mitjançant la fixació del percentatge referit respecte de les despeses i vendes realitzats en els períodes impositius que haguessin transcorregut.

Tingui en compte que per realitzar aquest càlcul podrà considerar com a despesa per garanties els següents conceptes:

  • Reparacions. Totes les despeses de reparació (salaris dels operaris, materials, amortització d’actius utilitzats en el servei de reparacions, etc.). També s’inclouen les despeses per les revisions gratuïtes ofertes dins de la garantia.
  • Substitucions. Si es veu obligat a substituir alguns productes, computi també el cost dels nous lliurats a canvi, així com els costos associats a la substitució (transport, mà d’obra, etc.).
  • Devolucions. I en cas de devolucions, totes les despeses accessòries a la devolució (per exemple, per la recollida del producte rebutjat). No es considera com a despesa el cost dels productes retornats, ja que aquesta despesa ja estarà computada a través de la disminució d’inventari.