L’Agència Tributària posarà en funcionament un esborrany d’IVA i dades fiscals de societats

L’Agència Tributària ultima el Pla estratègic 2019-2022, que serà un instrument clau en la presa de decisions en els pròxims anys. En l’àmbit de l’assistència es contemplen dos projectes a curt termini en l’àmbit de l’IVA i de l’impost sobre societats. Es tracta de facilitar la declaració, sobretot a les petites empreses i a més es crearà una unitat virtual d’acompanyament en línia.

L’Agència Tributària ultima el Pla estratègic 2019-2022, que serà un instrument clau en la presa de decisions en els pròxims anys.

Pretén oferir a l’organització una visió clara de les estratègies i mesures a prendre en el mitjà i llarg termini, alineant també l’assignació de mitjans tècnics i humans amb les prioritats identificades.

Es tracta, en tot cas, d’un document obert i, per tant, objecte de possible modificació en funció de futures noves necessitats i prioritats.

L’Agència fixa en el pla estratègic una sèrie d’eixos que hauran de vertebrar les seves actuacions en el període 2019-2022, avançant cap a un nou model d’assistència integral i control a priori per millorar el compliment voluntari del contribuent, al mateix temps que s’intensificaran les actuacions de lluita contra el frau tributari més complex.

Esborrany d’IVA i dades fiscals en societats

En l’àmbit de l’assistència es contemplen dos projectes a curt termini en l’àmbit de l’IVA i de l’impost sobre societats. En el cas de l’IVA, es posarà en marxa un projecte pilot per oferir un esborrany de declaració, en principi a un nombre reduït de contribuents dins del total d’inclosos en el subministrament immediat d’informació, SII.

En el cas de societats, i també prenent en aquest cas la referència tradicional de l’IRPF, l’any vinent (societats 2019) arrencarà una estratègia similar de cessió de dades fiscals al contribuent durant la campanya anual de l’impost societari. En tots dos casos es tracta de facilitar la presentació de les declaracions i, amb això, afavorir el compliment voluntari.

ADI, el futur de l’assistència digital al contribuent

En matèria d’assistència i prevenció destaca molt especialment, al seu torn, l’aposta per la creació d’Administracions d’assistència digital integral (ADI), centres d’atenció que se sumarien a les oficines tradicionals d’atenció presencial, però en aquest cas amb dedicació exclusiva a l’atenció i assistència al contribuent per mitjans electrònics i telefònics.

Aquest model, que suposa un salt qualitatiu en l’assistència al contribuent, permet una especialització més gran dels funcionaris destinats a les ADI, afavoreix la unitat de criteri en l’aplicació de la norma i permet al contribuent resoldre els seus dubtes en un horari més ampli i sense necessitat de desplaçaments a les oficines.

La prova pilot d’aquest projecte està prevista per a la tardor del 2020 a València, i estarà especialment enfocada a l’IVA, aprofitant la recent creació de potents eines d’assistència, com els assistents virtuals de l’IVA (en procés d’implantació gradual) i del SII (ja implantat, igual que la calculadora de terminis de remissió dels registres de facturació i el localitzador del fet imposable en IVA).

Per a llavors està previst que es trobi en funcionament el futur assistent virtual de la declaració censal (alta, modificació i baixa d’activitats econòmiques) i al llarg de la vigència del pla es completarà l’estratègia amb un sistema paral·lel d’informació i assistència telemàtica, amb la inclusió també d’assistents virtuals, per als tràmits relacionats amb l’àrea de recaptació.

Igualment, en l’àmbit de recaptació i durant la vigència del pla s’implementarà la possibilitat de realitzar els corresponents pagaments de deutes que gestiona l’agència mitjançant un sistema de transferències instantànies a través del telèfon mòbil i estendre la possibilitat del pagament mitjançant targeta bancària, pràcticament residual en l’actualitat.

Codis de bones pràctiques i compliment cooperatiu

Un pilar bàsic de l’estratègia de prevenció plantejada en el pla és el foment del compliment cooperatiu. En aquesta línia, i després de l’establiment de codis de bones pràctiques en l’àmbit de les grans empreses, les associacions i col·legis professionals i els despatxos d’assessoria, l’agència treballa en l’actualitat en la redacció de codis equivalents amb organitzacions representatives de les pimes i els autònoms.

Paral·lelament, es treballa en la futura difusió estadística d’informació sectorial sobre magnituds econòmiques i tributàries de l’impost sobre societats equivalent a la que ja es publica recentment en l’IRPF (Estadística de rendiments d’activitats econòmiques), de manera que els contribuents puguin comprovar si es troben alineats amb el declarat pel conjunt del seu sector.

Avanços en el control tributari

Una de les claus que estableix el pla en matèria de millora del control tributari és l’extensió a altres impostos i col·lectius del sistema de selecció de riscos fiscals existent en l’IVA i en relació amb grans patrimonis, els dos àmbits en els quals s’han introduït en els últims anys potents eines informàtiques que faciliten l’anàlisi, detecció i selecció de riscos. Aquesta utilització de nous instruments informàtics es traslladarà també a l’àrea de recaptació per a la detecció automatitzada de conductes de risc.

Quant a les grans empreses, s’aposta per un control reforçat, a partir d’una transparència més gran dels contribuents, que permeti anticipar la identificació de les contingències fiscals i avançar així cap a un model de control preventiu en el cas dels grups amb estàndards de compliment i transparència més avançats. En el cas específic de les grans multinacionals tecnològiques amb presència a Espanya, es defensarà un canvi internacional definitiu que compassi el pagament d’impostos directes al lloc on aquestes multinacionals tenen una presència digital significativa i generen el veritable valor afegit.

Al mateix temps, en la lluita contra l’economia submergida el pla aprofundeix en l’estratègia de prevenció, amb la col·laboració de les organitzacions signants dels codis de bones pràctiques de pimes i autònoms, i també mitjançant la utilització de possibles noves eines com la supressió del programari de doble comptabilitat, una estratègia que es combinarà amb la de repressió del frau a través d’actuacions presencials.

En l’àmbit de duanes destaca el projecte de crear un sistema centralitzat de control d’escàners, que permetrà sistematitzar i intensificar la vigilància existent en els diferents recintes duaners, i també està prevista la implantació d’una nova xarxa de comunicacions digitals per a la zona del Camp de Gibraltar que faciliti la labor dels funcionaris dedicats allí a la lluita contra el narcotràfic i el contraban.

Indicadors estratègics

El pla dedica un apartat específic al mesurament dels resultats de l’agència. El pla estableix una bateria de set indicadors amb els quals es pretén mesurar la contribució de l’Agència Tributària a la seva fi principal, la millora del compliment tributari del contribuent, tant per la via de la prevenció i l’assistència, com per la del control.

En primer lloc, es prendrà en consideració la capacitat de l’agència per a aflorar activitat no declarada i eixamplar bases, de manera que en època de bonança econòmica el creixement de les bases imposables (ajustades de canvis normatius) sigui més gran que el de la demanda interna, i en èpoques de contracció econòmica l’agència pugui atenuar l’impacte de la caiguda d’activitat en la recaptació.

Un altre indicador, en aquest cas múltiple, s’encarregarà de mesurar l’efecte recaptatori induït derivat de la inclusió en les dades fiscals dels contribuents d’informació referida a comptes i rendes de l’exterior, allotjaments turístics, etc. i l’efecte induït de les actuacions inspectores.

L’efecte induït de les inspeccions

En relació amb això últim, i a títol d’exemple, estudis interns de l’agència mostren que els contribuents inspeccionats l’any 2015 (excepte els contribuents adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents, per l’alta volatilitat de les seves xifres entre anys) van elevar més d’un 25% els seus ingressos declarats en els tres anys posteriors en relació amb els anys anteriors a la inspecció, el doble que el conjunt dels contribuents en el mateix període.

El mesurament d’efecte induït arribarà també a altres col·lectius i àmbits, cas de les actuacions sobre grans patrimonis, el pla de visites d’IVA, l’enviament de cartes informatives i les actuacions de l’àrea de recaptació.

Altres indicadors de referència permetran mesurar l’eficiència de l’agència (evolució del seu pressupost en relació amb la marxa dels ingressos tributaris que gestiona), la capacitat de gestió recaptatòria sobre el deute gestionable, i la conflictivitat tributària i agilitat de l’administració (proporció de recursos interposats pels contribuents sobre el total d’actes administratius de cada any i millora de les resolucions i sentències favorables a l’agència, així com la reducció dels interessos pagats).

En qualsevol cas, com a tancament del sistema, s’estableix també un indicador que relaciona l’evolució de la base de càlcul (instrument que tradicionalment serveix de referència per a l’assignació anual de crèdit pressupostari a l’agència) amb l’evolució del compliment voluntari.

Comissió consultiva ètica

En relació amb la infraestructura ètica i la bona governança, s’ha decidit que el pla vagi més enllà de la regulació existent en l’estatut de l’empleat públic i marqui a l’Agència Tributària un compromís explícit sobre aquest tema. En aquest sentit, s’elaborarà un codi de principis i conducta propi de l’agència d’acord amb les recomanacions dels òrgans internacions i de responsabilitat corporativa i s’aprovarà un protocol de denúncies de males praxis.

Tot això amb l’objectiu d’assentar sobre instruments específics i tangibles pels funcionaris les pràctiques i recomanacions que ja es marcaven i practicaven tradicionalment. En canvi, la novetat en aquesta matèria ve donada per la creació d’una comissió consultiva d’ètica que servirà de suport als funcionaris per a l’aplicació pràctica en cada cas dels principis marcats en el codi de conducta.

Font: La Moncloa (25/10/2019)