Veritats o mentides sobre el finançament

A partir de l’any 2008 les empreses espanyoles es van veure afectades per una disminució del crèdit bancari molt important degut a la crisi econòmica que hem viscut. Durant l’any 2015 s’han llegit diversos titulars de premsa manifestant que els bancs havien obert l’aixeta del finançament bancari a empreses i famílies. Anem a comprovar si realment ha estat així analitzant la situació d’aquest últim any 2016 respecte el 2008.

El crèdit a famílies ha passat de 813bn d’euros al 2010, a 655bn d’euros a setembre de 2016, la qual cosa implica una reducció del 20% respecte el 2008 i una reducció de l’1,8% durant aquest 2016, continuant amb el seu desapalancament. Pel que fa a la concessió de noves operacions de crèdit bancari, el volum acumulat anual s’ha situat en 66,2bn d’euros a octubre de 2016 respecte als 123,4bn d’euros del 2010.

El crèdit a empreses era de 604bn d’euros a setembre de 2016 i de 1.013bn d’euros al 2010, cosa que representa una disminució del 40,6% respecte el 2008 i del 7,7% durant aquest 2016, degut a l’amortització més elevada de crèdits respecte a noves operacions. De fet, la concessió de noves operacions a empreses petites fins a un import de 250.000€ ha repuntat un 4,2% aquest 2016; per imports entre 250.000€ i 1 milió d’euros s’ha reduït un 1,9%, i les grans empreses que demanen préstecs de més d’un milió d’euros ha disminuït un 33,5% fins octubre de 2016, degut a nivells baixos d’inversió i al fet que han recorregut a altres fonts de finançament, com l’emissió de deute o capital en els mercats de capital.

En conclusió, podem dir que l’estoc de crèdit bancari viu al sector privat (famílies i empreses residents) s’ha reduït un 4,8% durant aquest 2016, acumulant una caiguda del 32,1% des del 2008, tot i això, el ritme de caiguda s’ha moderat des de finals de 2013. El volum de noves operacions de crèdit fins octubre de 2016 s’ha reduït un 13,8%. Estem, doncs, en un entorn on el PIB ha recuperat els nivells del 2010 i, en canvi, el crèdit està a nivells inferiors als d’aquest mateix any.

Algú podria dir que han aparegut nous canals de finançament alternatius. És veritat, però el seu efecte és molt marginal i no compensa la disminució dels saldos vius de crèdit a famílies i empreses residents. No obstant això, en una economia com la nostra, on les empreses són molt dependents del crèdit bancari, el qual representa un 97%, excloent els préstecs entre empreses, fa que aquestes estiguin exposades a patir una nova crisi financera, si es dóna el cas, motiu pel qual haurien de considerar explorar fonts de finançament alternatives que actualment quasi només són utilitzades per les grans empreses (com els mercats borsaris o de deute), o a través d’altres mecanismes com el crowdfunding, capital risc o business angels. Una bona opció és presentar els projectes de creixement de les empreses a fòrums d’inversió, com el que es durà a terme a Igualada el proper mes de març, ja que permet trobar inversors que poden aportar capital, contactes i coneixement per ajudar a fer créixer les empreses; el que s’anomena SMART MONEY.

* Dades del butlletí estadístic del Banc d’Espanya

Marta Alsinella

Coach financera i empresarial – Directora de GC Encourage (àrea de Consultoria) de Grup Carles