Torna a tocar… És hora de la declaració!

Ha tornat a arribar l’hora que les anomenades persones físiques passin els seus comptes amb la Hisenda Pública. Ens referim, naturalment, a aquelles persones físiques que tenen la residència fiscal a l’estat espanyol. Els comptes són obligats per a moltes d’elles mitjançant la presentació de la declaració, mentre que per algunes que no tindrien l’obligació, els convé fer-la per tal d’obtenir la devolució pertinent.

No hem de destacar gaires novetats per la Declaració de l’any 2014, ja que com és conegut, els efectes de la reforma fiscal que ha comportat la important modificació de l’I.R.P.F. han entrat en vigor l’1 de gener de 2015, llevat d’algunes excepcions que després veurem.

Per tant, la càrrega fiscal seguirà sent molt alta, com ho ha estat els exercicis 2012 i 2013, en els quals s’ha aplicat el “gravamen complementario” implantat pel Govern Rajoy a principis de 2012 i que ha suposat un increment del 0,75% per a les rendes més baixes i fins a un 7% addicional per a les més altes, aplicables tots ells a la base general. Recordem que, a més de l’escala estatal, s’ha d’aplicar la tarifa complementària aprovada per les diferents Comunitats Autònomes, fet que provoca que el tipus marginal màxim en el cas concret de Catalunya hagi passat a ser del 56%, un dels més alts del món.

Una de les novetats per al 2014 (que també s’aplica als anteriors exercicis no prescrits) clamava al cel. Es tracta de l’exempció dels guanys patrimonials derivats de la transmissió de l’habitatge en pagament o execució hipotecària. Fins ara, si hi havia diferència positiva entre el valor de la transmissió i el valor d’adquisició, s’havia de tributar pel “guany” teòricament obtingut, encara que el contribuent es quedés sense pis o casa per no poder pagar la hipoteca. Sobren comentaris.

 Tuitejar dacio pago

Una altra de les injustícies que s’intenten reparar fan referència als perjudicats per les participacions preferents o deute subordinat. Els rendiments negatius d’aquests productes financers o dels valors rebuts en la seva substitució, en molts casos no es podien compensar en la seva totalitat. Ara es permetrà la compensació amb qualsevol de les rendes positives incloses en la base de l’estalvi, ja sigui el component de “rendiments de capital mobiliari” o el de “guanys i pèrdues patrimonials”. Si després de la compensació encara quedés saldo negatiu, el seu import es podrà compensar pel mateix procediment en els quatre exercicis següents. Aquest procediment especial de compensació permetrà compensar els saldos negatius generats el 2014 i també els generats en els anys 2010 al 2013 sempre que es compensin en el termini de 4 anys des que es van generar.

Per acabar de complicar el tema, hem d’afegir que en l’exercici 2014 el saldo negatiu derivat de preferents i deute subordinat també es podrà compensar amb la part positiva (si n’hi hagués) de la base general que provingui de transmissions d’elements patrimonials. En aquest sentit, hem de recordar que en els exercicis 2013 i 2014 hauran tributat a la base general els guanys patrimonials especulatius (menys d’un any entre la compra i la transmissió). A partir del 2015 novament tots els guanys patrimonials tributaran a la base de l’estalvi.

Hem de recordar, també, que alguna de les modificacions que ha comportat la Reforma Fiscal també ha tingut efectes retroactius. Una de les més conegudes és el nou límit de 180.000 euros d’exempció per als acomiadaments dels treballadors (recordem que en el projecte de Llei inicial es pretenia que el límit quantitatiu fos de 12.000 euros). Els efectes retroactius d’aquesta modificació són des de l’1 d’agost de 2014.

Encara que no sigui pròpiament una novetat per a la declaració del 2014, creiem convenient fer un petit recordatori d’algunes mesures introduïdes ja per a l’exercici anterior per l’anomenada Llei de l’Emprenedor (Llei 14/2013 de 27 de setembre) i per la Llei 11/2013 de 26 de juliol. Ambdues disposicions contenen incentius aplicables per part dels titulars d’activitats econòmiques. Ens referim concretament a dues mesures:

  • Reducció del 20% del rendiment net positiu de l’activitat econòmica, aplicable per part dels contribuents que iniciïn una nova activitat econòmica. No s’aplica necessàriament a l’any en què s’hagi iniciat l’activitat, sinó que la norma preveu la seva aplicació al primer any en què el rendiment net resulti positiu i el següent. Sols poden aplicar aquesta reducció els contribuents que determinin el seu rendiment per l’estimació directa (en queden fora, doncs, els que van per mòduls).
  • Nova deducció per inversió de beneficis en l’adquisició d’elements nous de l’immobilitzat material o d’inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques. La deducció és d’un 10% sobre els beneficis de l’exercici objecte d’inversió. El percentatge és del 5% si el contribuent ja s’ha aplicat la reducció per inici d’activitat o per manteniment d’ocupació.

Finalment, hem de fer menció que l’exercici 2014 serà l’últim en què es podrà aplicar la reducció del 20% del rendiment net per manteniment d’ocupació, benefici fiscal que ha estat en vigor ininterrompudament des de l’any 2009 fins al 2014. Lamentablement, la Reforma Fiscal se l’ha emportat pel davant.

Bé, en aquestes notes sols es pretenia fer un tast de possibles qüestions d’interès de cara a l’acompliment de la declaració. Caldrà, en cada cas i situació, valorar la conveniència de la intervenció del professional que ha de permetre assolir l’optimització fiscal amb els propis recursos legals que permet la normativa.

Temes com l’aplicació correcta de les compensacions fiscals derivades de declaracions anteriors (disminucions patrimonials, plans de pensions, bases negatives, etc.) han de permetre disminuir la factura fiscal i això sols s’aconsegueix a través d’una gestió professional continuada.

 

 

Jaume Carles
www.gcarles.com