Les empreses estan obligades a oferir un servei de menjador?

Existeix l’obligació de facilitar dinar a un preu assequible als treballadors en centres de treball de més de 50 empleats, així com d’habilitar un menjador als treballadors que tenen menys de dues hores per dinar. Els tribunals consideren insuficient una sala amb màquines expenedores automàtiques (“vending”) com a sistema substitutiu del restaurant, encara que dispensin menjar preparat. No obstant això, els xecs restaurant són una solució per a l’empresa. El treballador pot reclamar el seu dret davant els jutjats socials i davant la Inspecció de Treball.

És bastant freqüent que la jornada ordinària d’un treballador sigui partida amb un descans d’unes dues hores per menjar a casa seva. No obstant això, en moltes ocasions, aquest temps no és suficient per anar fins al domicili, menjar i tornar al centre de treball. Per tant, disposar d’un menjador habilitat per l’empresa en un centre de treball és una qüestió de gran importància.

Doncs bé, volem informar-los que totes les empreses amb més de 50 treballadors i horaris partits, que assignin menys de dues hores per menjar a la seva plantilla tenen l’exigència legal de comptar amb un menjador estable en el qual se serveixi menjar a preu més assequible que els bars i restaurants.

Entenguem  per “menjador” tant un espai per menjar el que un porta de casa com un lloc on se serveix menjar només per als empleats.

Malgrat que la normativa que obligava a les empreses a habilitar un servei de menjador és molt antiga, els tribunals consideren que encara està en vigor. Així ho estableix una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, de 7 de març de 2017, que recull la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, plasmada en les sentències de 26 de desembre de 2011 i de 19 d’abril de 2012.

Atenció. El Tribunal Suprem considera plenament vigent la normativa sobre menjadors d’empresa continguda en el Decret de 8 de juny de 1938 i en l’Ordre de 30 de juny del mateix any.

A quines empreses i empleats afecten? 

En primer lloc, cal assenyalar que si els treballadors no disposen de dues hores de descans per esmorzar o per dinar, aquesta normativa l’obliga a habilitar un local menjador en la seva empresa (si els treballs es realitzen a l’aire lliure –excepte si es tracta de treballs agrícoles–, s’ha d’habilitar un barracó o rafal). Aquesta obligació també existeix encara que els seus empleats disposin de dues hores o més per descansar si almenys la meitat de la seva plantilla sol·licita habilitar un menjador.

Atenció. En la normativa no s’especifica si els treballadors han de ser per compte d’altri o per compte propi, i també és obligatori crear aquestes instal·lacions si ho demana més de la meitat dels 50 o més treballadors, encara que l’horari de menjar superi les dues hores. L’única al·legació que pot fer l’empresa per no fer-ho és que en la pràctica no se li doni ús, per exemple per tenir torns horaris continuats que no incloguin l’hora del menjar.

En segon lloc, les empreses que comptin amb centres de treball de 50 treballadors o més (amb independència del temps que tinguin per dinar), han d’habilitar un local habilitat com a menjador en aquest centre. A més, la normativa l’obliga a oferir dinar als seus treballadors a un preu assequible (no obstant això,  seria vàlid contractar a una empresa de servei d’àpats que proporcioni el dinar preparat).

Com ha de ser el menjador?

La legislació a la qual ens hem referit és bastant antiga pel que caldria adaptar-la als nostres dies. No obstant això es donen algunes indicacions per als menjadors sol·licitats pels empleats o quan el temps de descans sigui inferior a dues hores:

  • El local-menjador ha d’estar a cobert de les inclemències del temps.
  • Ha d’estar proveït de les corresponents taules, cadires i aigua.
  • Ha d’estar condicionat per poder escalfar el menjar.

És a dir, el que en l’actualitat es tradueix en aigua corrent, llum i un microones com a mínim.

Són vàlides les màquines expenedores automàtiques (“vending”) com a sistema substitutiu del restaurant?

No. Els tribunals consideren insuficient una sala amb màquines expenedores automàtiques (“vending”) com a sistema substitutiu del restaurant, encara que dispensin menjar preparat.

Els tribunals consideren que un servei d’aquesta naturalesa “no permet tenir complet el deure que li incumbeix, no solament perquè el cost l’assumeix en exclusiva el treballador, sinó també perquè el recurs diari a aquest tipus d’alimentació no garanteix una dieta sana, equilibrada i variada com la que està obligada a procurar l’empresa, a part dels riscos derivats de la possible deterioració dels productes i dels problemes de tot tipus que una alimentació diària d’aquesta classe genera. I és que si parlem de realitat social, la que actualment ens toca viure al nostre país no secunda la pretensió d’equiparar servei de menjador o xec restaurant amb servei de vending”.

L’empresa pot ser sancionada?

En cas d’incompliment d’aquesta obligació per part de l’empresa, el treballador podrà reclamar el seu dret davant els jutjats socials i davant la Inspecció de Treball. A més, es podrà entendre com a falta greu comesa per l’empresa amb una sanció econòmica que va des dels 300 € fins als 3.000 €.

Una alternativa: els xecs restaurants

Malgrat l’anterior, si la seva empresa té centres de treball de més de 50 empleats però no pot muntar un menjador que procuri menjar a la seva plantilla pot substituir aquesta obligació pel lliurament de xecs restaurant als seus treballadors, que estan exempts de l’IRPF fins a un import màxim diari de 9 euros, si  bé l’empresa ha de cotitzar per ells a la Seguretat Social.

Es poden posar en contacte amb Grup Carles per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.