L’extinció del permís de treball per a un estranger no justifica el seu acomiadament

Els treballadors estrangers han de gaudir de la mateixa protecció que els nacionals, encara en el cas que la seva situació dins del país acabi convertint-se en irregular en vèncer-los el seu permís de residència i de treball. Així ho ha establert el Tribunal Suprem en la seva sentència del 16-11-2016, i que a partir d’ara senta jurisprudència per a tots els jutges d’Espanya els qui hauran d’aplicar així el principi que l’extinció de la validesa dels documents d’un treballador estranger no justifica de cap manera el seu acomiadament.

Volem informar-los de la recent publicació de la Sentència del Tribunal Suprem (TS) de 16 de novembre de 2016, en relació a l’extinció del contracte de treball d’un treballador estranger que ha perdut el seu permís de treball, per la importància i repercussions que poden implicar a l’empresari, davant l’obligació de pagar al treballador la indemnització prevista per als acomiadaments objectius d’una banda, així com el deure de complir amb la formalitat extintiva prevista en l’article 52 de l’ET per als acomiadaments objectius.

En concret, el debat se centra a determinar les conseqüències de l’extinció contractual ocasionada per la circumstància que el treballador perdi – per falta de renovació- l’autorització necessària per treballar.

El TS, seguint una argumentació controvertida, sosté que l’extinció és improcedent perquè s’hauria d’haver canalitzat a través de l’art. 52a de l’ET (causa objectiva d’ineptitud sobrevinguda), i nega la possibilitat que puguem incorporar l’extinció del contracte de treball de l’estranger que esdevé irregular de forma sobrevinguda en la prevista en l’article 49.1.b de l’ET (“clàusules consignades vàlidament en el contracte, tret que constitueixin abús de dret manifesta per part de l’empresari”), ja no les consignades efectivament i expressa en el contracte, sinó tampoc en les enteses tàcitament incorporades. És a dir, a l’hora de redactar el contracte laboral per a un treballador estranger no es podrien incloure cap clàusula que justifiqui l’acomiadament del treballador per motius d’irregularitats sobrevingudes.

No obstant això, el Tribunal Suprem estableix que l’extinció del contracte de treball motivada per la pèrdua del permís de residència i treball, no es pot considerar una causa d’extinció vàlidament consignada en el contracte, sinó una causa objectiva legalment establerta.

La doctrina de la Sentència, sosté que la falta de permís laboral no actua com a “condició resolutòria” i indica que, a més, es desconeix quina va ser la data en què van caducar els permisos indicats i no consta si la treballadora estrangera havia sol·licitat o no la seva renovació dintre del termini i en la forma escaient.

Per al Suprem, no hi ha dubte que la pèrdua de l’autorització per treballar a Espanya “impossibilita” la continuació del contracte de treball de l’estranger, però subratlla que la causa de la seva finalització és aliena a l’empresa. En aquest cas, “bastaria amb posar en relleu el nul esment sobre aquest tema en el contracte de treball”.

Recorda que en sentències anteriors ja havia afirmat que “la falta de l’autorització de residència i treball, sense perjudici de les responsabilitats de l’empresari al fet que doni lloc, incloses les de Seguretat Social, no invalidarà el contracte de treball respecte als drets del treballador estranger”.

Així mateix, assenyala que aquesta falta “no serà obstacle” per a l’obtenció de les prestacions contemplades pels convenis internacionals de protecció als treballadors.

Es poden posar en contacte amb Grup Carles per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.