Les guàrdies de localització no són temps de treball quan els treballadors s’han de presentar en 30 minuts

S’aplica per primera vegada pels nostres tribunals la sentència del TJUE, 21 de febrer 2018, C-518/15, sobre les guàrdies de disposició o localització, que fa dependre la qualificació de temps de treball del fet que el lapse de resposta a la convocatòria de l’empresari permeti o no realitzar altres activitats.

Temps de treball efectiu

No és temps de treball efectiu el temps que els treballadors que presten serveis en el sector de prevenció-extinció d’incendis forestals de la Comunitat de Madrid, romanen en la situació de disponibilitat en la forma en què està prevista en el conveni col·lectiu del sector.

Criteri del TSJ de Madrid

D’aquesta forma resol el TSJ el conflicte col·lectiu platejat per UGT després del dictat de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 21 de febrer de 2018 en la qual s’afirma que l’article 2 de la Directiva 2003/88, s’ha d’interpretar en el sentit que el temps de guàrdia que un treballador passa en el seu domicili amb l’obligació de respondre a les convocatòries del seu empresari en un termini de vuit minuts, en restringir considerablement la possibilitat de realitzar altres activitats, s’ha de considerar com a temps de treball.

Definit el “temps de treball” en la Directiva 2003/88/CE com tot període durant el qual el treballador romangui en el treball, a la disposició de l’empresari i en exercici de la seva activitat o de les seves funcions, de conformitat amb les legislacions i/o pràctiques nacionals, en el cas, disposa el conveni col·lectiu d’aplicació que els treballadors s’han de presentar completament equipats en el punt de trobada en un termini màxim de trenta minuts des del moment en el qual són cridats, previsió que no obliga a trobar-se en un determinat lloc durant el període de la guàrdia localitzable.

El servei de prevenció d’incendis forestals en la Comunitat de Madrid, va ser adjudicat a dues empreses en funció de la prestació del servei en dues zones d’intervenció, exigint el plec de prescripcions tècniques particulars que el treballador s’ha de presentar completament equipat en el punt de trobada en un termini màxim de trenta minuts des del moment que se li comunica.

El TSJ justifica la desestimació de la demanda de conflicte col·lectiu i l’exclusió dels períodes de disponibilitat com a temps de treball en què es tracta en el cas d’un col·lectiu que presta serveis en el medi rural i l’habitual és que els treballadors resideixin en localitats pròximes al punt de trobada, i que la seva vida social es desenvolupi normalment en la zona, i també que els desplaçaments es realitzin amb més rapidesa que en ciutats o grans aglomeracions, especials circumstàncies que justifiquen que no sigui equiparable la guàrdia de localització a temps de treball efectiu.