Les entitats sense ànim de lucre i la segona oportunitat

Fa uns dies comentàvem el despropòsit del Govern de l’Estat en relació al sotmetiment indiscriminat d’obligar totes les entitats sense ànim de lucre a presentar la declaració de l’Impost sobre Societats des de l’1 de gener de 2015, data d’entrada en vigor de la Reforma Fiscal.

La pressió social ha estat tan important que als dos mesos d’aquesta entrada en vigor ja s’ha vist obligat a rectificar. Ho ha fet aprofitant la publicació del “Real Decreto-Ley 1/2015” al BOE del passat 28 de febrer. Aquest “Real Decreto-Ley” ha estat batejat com el de “La segona oportunitat”, en el qual es recullen a més dels mecanismes per fer efectiva una segona oportunitat a les persones físiques que han tingut algun fracàs econòmic empresarial o personal, també moltes altres modificacions legislatives d’allò més variades.

En l’àmbit fiscal, crida l’atenció que després de més d’un any de tramitació de les lleis que conformen la Reforma Fiscal, a dos mesos vista de la seva entrada en vigor s’hagin de fer rectificacions d’urgència per via de Decret-Llei, com és ara l’extensió de l’impost negatiu de 1.200 euros anuals, a les unitats familiars monoparentals amb dos fills, que s’afegeix al de les famílies nombroses i als que tinguin un ascendent o descendent discapacitats al seu càrrec.

Doncs bé, s’aprofita aquesta via d’urgència per modificar, també, el tema de les anomenades “entitats parcialment exemptes”, eximint de l’obligació de presentar la declaració de l’Impost sobre Societats a les entitats que no superin els 50.000 euros anuals d’ingressos totals, sempre que les seves rendes no exemptes no superin els 2.000 euros anuals i que, a més, totes les seves rendes no exemptes estiguin sotmeses a retenció. O sigui, tot queda com ja estava legislat abans, amb l’excepció de la substitució de la xifra anterior de 100.000 euros d’ingressos totals per la nova xifra de 50.000 euros.

Com a exemple de rendes no exemptes sotmeses a retenció hi haurien els interessos abonats per les entitats bancàries pels dipòsits financers de les entitats. En canvi, no estarien sotmesos a retenció els ingressos derivats d’una activitat econòmica.

Hem d’aclarir que tot això no té res a veure amb les entitats que estan subjectes a la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, ni tampoc amb el que afecta a les “Fundacions” que tenen el seu propi règim legal.

Vol dir que per a la immensa quantitat d’entitats “petites” tot torna a ser com abans? En teoria hem de respondre afirmativament, però no podem oblidar que tota aquesta moguda ha posat de manifest que la major part d’aquestes entitats podrien estar desenvolupant activitats econòmiques, els ingressos de les quals no tindrien la consideració de “rendes no exemptes”, motiu pel qual hi hauria l’obligació de presentar la declaració de l’Impost sense cap límit quantitatiu. Ens referim, segons interpreta l’administració tributària, a aquelles activitats com són l’organització de viatges, esdeveniments, venda de productes o serveis, activitat de bar, totes elles encara que siguin serveis oferts només als socis. Altra cosa serà el rigor en la interpretació i el compliment de la norma que en facin les autoritats tributàries.

La cosa es complica quan es tracta de portar la “comptabilitat” que ha de permetre després la presentació correcta de la declaració, ja que la norma tributària obliga a comptabilitzar les despeses que estiguin directament relacionades amb els ingressos no exempts, les quals tindran la consideració de despeses deduïbles. No tindran aquesta consideració les despeses directament relacionades amb l’activitat exempta, motiu pel qual la comptabilitat haurà de permetre diferenciar els moviments econòmics de les activitats “exemptes” i de les considerades com a “no exemptes”.

En definitiva, és cert que tot segueix com abans (amb la modificació de la xifra total d’ingressos que passa a ser de 50.000 €), però creiem que també s’ha propiciat un toc d’atenció per tal d’avaluar els riscos tributaris en què es pot fàcilment incórrer per part d’un nombre important de petites entitats.

Jaume Carles

Article relacionat amb el que es va publicar el dia 13 de febrer de 2015: Les entitats sense ànim de lucre i la Reforma Fiscal