Les assegurances de vida i mèdiques, i els plans de jubilació satisfets per l’empresa formen part del salari a l’efecte de calcular la indemnització per acomiadament?

Sí. Una sentència recent del Tribunal Suprem considera que totes les percepcions econòmiques dels treballadors (en diners o en espècie) per la prestació de serveis laborals per compte d’altri són salari. Per tant, les primeres o aportacions efectuades per la seva empresa són salari i computen a efectes de les indemnitzacions.

L’informem que les assegurances mèdiques, de vida i els plans de jubilació satisfets per l’empresa formen part del salari a l’efecte de calcular la indemnització per acomiadament, segons estableix una sentència del Tribunal Suprem (TS) de 3 de maig de 2017.

Els fets es basen en un treballador que prestava serveis per a l’empresa amb la categoria de gerent de negocis regional. Entre les clàusules del seu contracte es trobava, a més del pagament d’incentius o stock options, el pagament per l’empresa de les primes corresponents a una assegurança de vida, l’assegurança d’assistència sanitària i un pla de jubilació.

El treballador va ser acomiadat, i després de la corresponent demanda, va ser declarat improcedent pel jutjat social. Recorreguda la sentència, va ser estimat parcialment el recurs interposat per l’empresa, amb la rebaixa de la quantia del salari anual del treballador i per tant modificada la quantia de la indemnització.

El TS afirma que la naturalesa salarial de les assegurances queda fora de qüestió des del moment en què són conceptes abonats com a conseqüència de la relació laboral i com a contrapartida a les obligacions del treballador.

La possible qualitat de millora voluntària de la Seguretat Social que es podria atribuir als tres conceptes -assegurança de vida, mèdica i pla de jubilació- solament es pot predicar de les prestacions obtenidores en virtut dels corresponents asseguraments, però no assignar-se a les primes, que són salari en espècie del qual el treballador hipotèticament es pot beneficiar.

 

Conseqüències

Fins ara, segons alguns tribunals les aportacions no eren salari i no s’havien d’incloure en la indemnització.

A partir d’ara, el Tribunal Suprem considera que totes les percepcions econòmiques dels treballadors (en diners o en espècie) per la prestació de serveis laborals per compte d’altri són salari. Per tant, les corresponents primeres o aportacions efectuades per la seva empresa són salari i computen a efectes de les indemnitzacions.

Atenció. La jurisprudència actual del Tribunal Suprem no deixa dubtes sobre el caràcter salarial de les primes de les pòlisses d’assegurança.

Això implica, entre altres aspectes, la seva inclusió en el còmput de la indemnització per acomiadament dels treballadors. Per tant, les empreses hauran d’estar especialment atentes en la realització d’aquest càlcul quan es tracti d’acomiadaments per causes objectives, ja que en cas de no incloure’s, l’acomiadament podrà ser declarat improcedent perquè es considera que aquesta exclusió és un error inexcusable en la posada a la disposició de la indemnització, en haver-se abonat una quantia inferior a la que corresponia legalment.

Tot i que la sentència es pronuncia sobre un concepte denominat “pla de jubilació”, en el supòsit de fet no es tracta d’un pla de pensions, sinó d’una pòlissa d’assegurances. En conseqüència, la sala social del Tribunal Suprem encara no ha declarat expressament la naturalesa salarial de les aportacions als plans de pensions si bé, donat el caràcter expansiu del concepte “salari” que s’evidencia en aquesta sentència, sembla que serà qüestió de temps que es declari la naturalesa salarial de totes les aportacions empresarials a plans de previsió social complementària.

 

Es poden posar en contacte amb Grup Carles per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.