Com afecta l’última reforma comptable a les PIMES?

A partir dels comptes anuals del 2016, les empreses que puguin presentar balanç i memòria abreujats o les que utilitzin el model del Pla general de comptabilitat de pimes (PGC-Pimes) ja no hauran de presentar l’estat de canvis en el patrimoni net. A més, s’han ampliat els supòsits per aplicar el PGC-Pimes.

L’informem, com a novetat destacada per als comptes anuals del 2016 (afecta els exercicis iniciats a partir del 2016, i té la seva repercussió en el 2017 i següents), que el Reial decret 602/2016, de 2 de desembre (d’ara endavant RD 602/2016), ha modificat el Pla general de comptabilitat (PGC); el Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses (PGC-Pimes); les normes per a la formulació de comptes anuals consolidats; i les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives, desenvolupant reglamentàriament les modificacions que es van produir en el Codi de Comerç i en la Llei de societats de capital per la Llei 22/2015 d’auditoria de comptes, que tenien la seva raó de ser en la transposició de la Directiva 2013/34/UE del Parlament Europeu i del Consell.

Principals novetats

Els canvis reglamentaris més importants, amb efectes per a exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016, són els següents:

1. Ampliació de límits per acollir-se al PGC de pimes per a entitats que puguin formular balanç abreujat. Són les empreses que durant 2 exercicis seguits reuneixin, al seu tancament, almenys 2 de les següents condicions:

  • Que el total de les partides del seu actiu no superin els quatre milions d’euros (2.850.000 euros fins a l’exercici 2015).
  • Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els vuit milions d’euros (5.700.000 euros fins a l’exercici 2015).
  • I que el nombre mitjà de treballadors ocupats durant l’exercici no sigui superior a 50 (igual que abans).

D’aquesta forma s’igualen els límits tant per a les empreses que puguin acollir-se al PGC Pimes, com para les que puguin realitzar el balanç i la memòria de forma abreujada.

El Reial decret 602/2016 també ha equiparat els requisits en un altre sentit perquè, mentre els llindars per poder formular balanç abreujat sempre s’han analitzat a escala individual, en el cas de l’aplicació del PGC de Pimes es computaven a escala de grup de la norma per a l’elaboració dels comptes anuals del PGC de Pimes.

Atenció. Aquestes normes no afecten l’obligació d’auditoria que se segueix determinant per criteris individuals (article 263 de la Llei de societats de capital), de tal forma que una empresa sotmesa al PGC de Pimes pot estar obligada a auditar els seus comptes anuals.

2. L’estat de canvis en el patrimoni net deixa de ser obligatori per a pimes.

Es tracta d’un informe financer que forma part dels comptes anuals de les empreses al costat del balanç, el compte de pèrdues i guanys, la memòria i l’estat de fluxos d’efectiu.

La nova modificació eximeix a les empreses de presentar la informació, tant de l’estat d’ingressos i despeses reconegudes com la de l’estat total de canvis en el patrimoni net, que formen part del conjunt de l’informe sobre l’estat del patrimoni net. La seva presentació, després de la modificació,  se sotmet a la voluntat de l’empresa, igual que l’estat de fluxos d’efectiu.

3. Contingut de la memòria abreujada de pimes

Se simplifica el contingut de la memòria del Pla general de comptabilitat de pimes i model de memòria abreujada. Així, es modifica el contingut del model de memòria inclòs a l’apartat II. Models de comptes anuals de petites i mitjanes empreses de la tercera part, comptes anuals, del Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses, que quedarà en els següents punts:

1. Activitat de l’empresa

2. Bases de presentació dels comptes anuals

3. Normes de registre i valoració

4. Immobilitzat material, intangible i inversions immobiliàries

5. Actius financers

6. Passius financers

7. Fons propis

8. Situació fiscal

9. Operacions amb parts vinculades

10. Altra informació.

En el mateix sentit, es modifica el contingut del model de memòria abreujada inclòs a l’apartat III. Models abreujats de comptes anuals de la tercera part, comptes anuals.

4. Immobilitzats intangibles i fons de comerç

Com ja es va establir en el Codi de Comerç, per a exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016, els intangibles respectes dels quals no es pugui estimar amb fiabilitat la seva vida útil s’han d’amortitzar en un termini de 10 anys.

En concret, en el fons de comerç a més s’estableix una presumpció, que admet prova en contra, que es recupera de manera lineal en 10 anys, amb el que l’empresa s’evita la tasca de justificar la vida útil d’aquest element.

Vist l’anterior, el criteri recollit pel PGC es pot sintetitzar de la següent forma:

a) Els actius intangibles sempre s’amortitzen. Si la seva vida útil no es pot estimar de forma fiable es presumeix que serà de 10 anys (l’excepció que estableix el pla es troba en les despeses de recerca i desenvolupament que s’han de seguir amortitzant, com a màxim, en 5 anys).

b) El fons de comerç s’amortitza seguint aquests criteris, i es presumeix que la seva amortització és lineal i la seva vida útil és de 10 anys.

A aquests efectes es crea el compte 2804. Amortització acumulada de fons de comerç.

c) El test de deterioració no s’haurà de realitzar anualment (com era obligatori fins ara), però sí que s’haurà d’analitzar anualment si existeixen indicis de deterioració de valor.

d) Les correccions valoratives per deterioració reconegudes en el fons de comerç no seran objecte de reversió en els exercicis posteriors.

D’acord amb la disposició transitòria única d’aquest RD 602/2016, en relació amb el fons de comerç i altres intangibles es regula la forma de procedir aquesta norma transitòria. Es preveuen dues alternatives per aplicar aquests criteris a elecció de la pròpia societat:

a)        El valor en llibres d’aquests elements al tancament del període anterior s’amortitzarà cap al futur seguint els nous criteris. La reserva per fons de comerç es reclassificarà a reserves voluntàries en l’import que superi el fons de comerç.

L’amortització, en aquest cas, tindrà com a contrapartida el compte de pèrdues i guanys.

Amb independència del moment del reconeixement comptable de l’actiu en qüestió l’amortització es practicarà per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016 i, en principi, acabarà en 10 anys (31 de desembre de 2025 per a aquelles societats l’exercici de les quals coincideixi amb l’any natural). Per tant, amb aquesta alternativa, s’amortitzaran en el mateix termini, per exemple, un fons de comerç reconegut en 2009 que un de reconegut en 2015.

b)        Es dóna una altra opció, amortitzar aquests actius amb càrrec a reserves segons la vida útil des de l’adquisició (o, en cas que la data d’adquisició fos anterior, des de l’inici de l’exercici en què es va aplicar per primera vegada el PGC vigent, amb caràcter general, els exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2008), amb minoració, si escau, del càrrec per amortització resultant en la pèrdua per deterioració reconeguda per l’empresa. L’amortització posterior es realitzarà seguint els nous criteris, suposant que la vida útil restant serà el període que falti per completar 10 anys de vida útil.

Optar per l’aplicació retrospectiva suposa que l’import de l’amortització es vegi modificat en funció de si l’actiu intangible es va adquirir abans de l’1 de gener de 2008 (primer exercici d’aplicació del nou PGC) o després.

Es poden posar en contacte amb Grup Carles per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.